Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 22 de febrer del 2013

TEOREMA DE TALES AL PATI DE L'INSTITUT

Els alumnes de Taller de Matemàtiques practicarem el teorema de Tales al pati
Agafàrem mides de les nostres pròpies ombres
Alumnes de 2n d'ESO de Taller de Matemàtiques
Dimecres 6 de febrer, els alumnes de segon d'ESO que fan taller de matemàtiques vàrem anar al pati a practicar el que havíem aprés a classe. Agafàrem mides de diversos elements del pati, com per exemple: l'ombra dels xiprers, de les faroles, de les cistelles de bàsquet … També vàrem prendre mides del camp de futbol i del radi (o diàmetre) dels cercles central i de penal.
Calculàrem l'altura dels arbres mesurant la seva ombra
Per a què necessitàvem totes aquestes mides? Per poder calcular l'altura del xiprer, de la farola i de la cistella de bàsquet, a les quals no hi podíem arribar per mesurar-les directament. Però que amb les mides preses que hem anomenat abans i el Teorema de Tales, es poden calcular, després ho explicarem. Les mides preses al camp de futbol ens serviran per trobar la seva àrea, el perímetre i les àrees central i de penal.
El teorema de Tales s'utilitza per calcular mesures desconegudes, i s'aplica a triangles semblants. Es diu que dos triangles estan en posició de Tales si tenen un angle en comú Â, i els costats oposats a  són paral·lels. I si estan en posició de Tales podrem assegurar que són semblants.
Així, aquests dos triangles són semblants i compleixen les regles anomenades anteriorment
Despres de prendre mides va arribar l'hora de fer els càlculs

dimecres, 20 de febrer del 2013

TARDOR DE RETALLS I PROTESTES

Tal com titularem en la portada del proper número de la revista Povimon, aquesta tardor del 2012, ha estat una estació marcada pels retalls i pels anuncis de polèmiques reformes en el sistema d'educació pública. Tot plegat ha donat lloc a una contundent resposta per part dels treballadors del sistema d'ensenyament i, molt especialment, dels seus usuaris, en forma d'un nombre mai vist d'accions reivindicatives. Des de Povimon hem informat al nostre bloc de vagues (d'alumnes i de professors), de tancades, de manifestacions, de llaços quatribarrats, de llaços humans i "abraçades als centres", de samarretes verdes i negres, i, per primera vegada a la història, d'una insòlita "vaga de pares". 
Tot això demostra la gran preocupació de la societat per la pèrdua de la qualitat educativa que impliquen els retalls i per la creació d'un nou model d'ensenyament on els valors cívics, ètics i humanístics, així com la nostra llengua, queden marginats. Es diu que això es fa per donar als nostres joves la formació necessària per ocupar el seu lloc en l'economia del segle XXI. Es tracta, diuen, de formar una mà d'obra políglota, eficient, productiva i competitiva (i nosaltres afegiríem que dòcil, conformista, deshumanitzada i desarrelada), que suposadament estarà més preparada per fer front als reptes de la globalització i del capitalisme salvatge que s'estan imposant. 
Deixant de banda l'empobriment humanístic i el desarrelament cultural del nou sistema, hi ha dos factors, retalls i formació d'una mà d'obra eficient, que es contradiuen en si mateixos. El nou model educatiu economicista fracassarà si no es fa marxa enrere en la política de retallades en ensenyament. Només la reducció del nombre de professors, l'augment de la càrrega horària dels docents i de les ratios d'alumnes per classe, la reducció o eliminació de professors de suport i classes de reforç, un sobtat canvi de model lingüístic que implicarà fer moltes matèries en anglès sense una transició o preparació prèvia de docents i alumnes, suposaran inevitablement o un augment exponencial del fracàs escolar o una davallada substancial del nivell acadèmic (i per tant menys eficiència i competitivitat) o una combinació d'ambdues coses. Per altra banda, la degradació de l'educació pública, la promoció de la privada i concertada, la reducció o eliminació de beques, l'augment de l'IVA dels llibres de text i del material escolar, poden provocar un abandonament prematur dels estudis de les classes humils i de la població de les zones rurals.
I tot plegat en una unió Europea on segons la OCDE en els propers 50 anys el 35 % dels llocs de feina que es creïn exigiran un nivell de formació de grau o post grau universitari i un 50 % un nivell de batxillerat o FP. En el futur aquells que es quedin en un nivell d'estudis bàsic (ESO o PQPI) o que abandonin el l'ensenyament sense cap títol només podran aspirar a un 15 % dels llocs de feina que es crein. L'actual percentatge de fracas escolar i abandonament prematur d'estudis a l'estat espanyol és del 32 % i amb els retalls és previsible que augmenti. Quin futur espera a la joventut del nostre país? Quin model de societat estem creant? Volem ser un país a l'avantguarda del progrés o una "república bananera" totalment dependent de les grans potències? Està justificada la preocupació de mestres, professors, pares i alumnes per aquestes polítiques? Sincerament, des de Povimon, creim que sí.

diumenge, 17 de febrer del 2013

TAULELL D'ANUNCIS: VINE A LA "BATUKADA INFERNAL"

T'agrada la percussió, divertir-te, sortir de festa, viatjar,...?
Vine a la Batukada Infernal!
Sortim amb els dimonis de Capocorb, anam a correfocs, a festes, torrades i beneïdes. I no només a Mallorca! També a Porrera, poble agermanat amb Porreres, a Menorca per Sant Joan i tots aquells aquells llocs on ens convidin.
Vine i apunta't! No t'empenediràs!
Més informació: Paula Medina Roig Tel: 609762367

divendres, 15 de febrer del 2013

DIA DE LA PAU 2013 A L'IES PORRERES

Cartell de la diada que es va penjar a l'escala del centre
Maria Cristina Lliteras Allende, 3 ESO-E
El passat dia 30, els alumnes de 3r de Diversificació (com feim a cada data solidaria elegida) treballarem el tema del “la Pau” d’una forma creativa i original. Aquest dia celebrarem el dia de la pau i de la no violència, perquè Gandhi morí  el 30 de gener del 1948.
Nosaltres hem volgut tractar aquest tema a través de una cançó: The Wall de Pink Floyd . Aquest any enllaçarem el dia de l’Holocaust (27 de gener) i el de la Pau (30 de gener). També aquest dia fa 80 anys que  Hitler va arribar al poder. Hi ha errors en la història que no es poden repetir.
Parlarem d’Al Gore (exvicepresident d’EUA i premi Nobel de la Pau a 2007 per fer unes conferències sobre canvi climàtic) i d’Irina Saendler (proposada aquest mateix any per aconseguir salvar més de 2000 nins de l’extermini nazi). Enllaçarem temes d’ecologia i d’història, de solidaritat i de mediambient.
Finalment, crearem  la nostra pròpia versió del videoclip i també varen fer un mur amb el colom de la pau fet amb tassons de plàstic.

dijous, 14 de febrer del 2013

TAULELL D'ANUNCIS: CONCURS LITERARI SANT JORDI 2013 (II)
















IES PORRERES
Certamen de Poesia Catalana

BASES
. Hi poden participar els alumnes de l’institut.
. Es presentarà una còpia escrita, amb ordinador, amb lletra ARIAL, 12.
. El tema serà lliure.
. Els treballs tendran un títol i s’entregaran dins un sobre a l’exterior del qual figuraran les següents dades:
Concurs de poesia catalana
IES Porreres. Curs(sense especificar grup)
Pseudònim (lema o títol)
. Dins el sobre en un foli a part, figuraran el nom, llinatges i curs de la persona que presenta l’obra, però mai dins el POEMA.
. El termini de recepció dels treballs serà dia 26 de març 2013.
. Els poemes s’entregaran les professores de català.

ES CONCEDIRÀ 1 ÚNIC PREMI:

un val de 25 euros (tenda disc, xocolat)
un val de 25 euros (llibreria quart creixent)



ANIMAU-VOS!!!!

dimecres, 13 de febrer del 2013

TAULELL D'ANUNCIS: CONCURS LITERARI SANT JORDI 2013

 IES PORRERES
8è concurs de Narrativa Catalana

BASES
. Hi poden participar els alumnes de l’institut.
. Es presentarà una còpia escrita, amb ordinador, amb un màxim de 3 fulls A4, per davant, a espai i mig i amb lletra ARIAL, 12.
. El tema serà lliure.
. Els treballs tendran un títol i s’entregaran dins un sobre a l’exterior del qual figuraran les següents dades:
Concurs narrativa catalana
IES Porreres. Curs (sense especificar grup)
Pseudònim (lema o títol)
. Dins el sobre en un foli a part, figuraran el nom, llinatges i curs de la persona que presenta l’obra, però mai dins el relat.
. El termini de recepció dels treballs serà dia 26 de març de 2013.
. Les narracions s’entregaran a les professores de català.

ES CONCEDIRAN 4 PREMIS:
. UN PRIMER PREMI PER A CADA NIVELL(1r, 2n, 3r i 4t d’ESO)

un val de 25 euros (tenda disc, Xocolat)
un val de 25 euros (llibreria Quart creixent)

dilluns, 11 de febrer del 2013

ESTÀTUES HUMANES A L'IES PORRERES

L'exhibició d'estàtues humanes es va dur a terme a la rampa del pati
Alumnes de 1r de teatre
Dia 5 de febrer aprofitant que és temps de Carnaval, els alumnes de taller de teatre de primer preparàrem una exhibició d'estàtues humanes. Durant la classe de teatre ens disfressàrem i maquillàrem i a l'hora del pati muntàrem “una rambla” d'estàtues al pati.
Hi va haver varietat: la núvia cadàver, dues pepes de porcellana, tres cuiners, tres xineses, dues calaveres, el bé i el mal i dos cantants que en posar-los monedes al capell cantaven i tocaven la guitarra. El públic ens va donar monedes de xocolata, galetes i xiclets perquè ens moguéssim.
Per vosaltres hem recollit alguns testimonis del que va suposar l'experiència.

“Una experiència única veure tot l'institut pendent de nosaltres, no m'esperava tanta gent”.

Aquestes alumnes es van disfressar de tres xineses
“Em va agradar l'originalitat d'alguns companys meus. Em va alegrar veure que davant dels nervis tots vam gaudir d'actuar.”

“Fer de núvia cadàver va ser una experiència inoblidable. Em va agradar que els meus amics em veiessin actuar “.

“Va ser molt guaiiii! Ens va encantar aquest experiment, va estar molt bé que ens donassin xocolata”

“Ens va encantar maquillar-nos i trobar els vestits i els complements, després de superar els primers nervis, cada vegada ens sentírem més tranquil.les i va ser una experiència emocionant. Ens agradaria fer coses semblants”.
Estàtua humana de dues "terrorífiques" pepes de porcellana

Estàtues humanes representant tres cuiners

dijous, 7 de febrer del 2013

REPORTATGE: SANT ANTONI 2013

La batucada va iniciar les activitats
El passat dijous dia 17 de gener el nostre centre va celebrar la seva tradicional festa de Sant Antoni, una activitat organitzada per la comissió d'extraescolars i amb el suport i participació de diversos departaments (català -les gloses-, música -la batucada-, plàstica i castellà -les màscares fetes l'any passat-, Educació Física -carreres de joies-...), l'APIMA, l'Ajuntament i de tot l'alumnat. 
No ha faltat res del que la tradició imposa en aquest tipus de celebracions: ximbombes, gloses crítiques i picants, dimonis, fogueró, torrada, llangonisses i botifarrons, ...
Enguany es va decidir fer classe fins a les 12:55 i desenvolupar la festa a partir d'aquesta hora i fins a les 14:00. La celebració va començar com l'any passat, amb una espectacular batucada feta pels alumnes pels passadissos i escales de l'institut, per cridar als grups a la festa i entrar en ambient. 
Com és habitual, la nostra directora, na Mika Obrador, va començar el recital, amb la tradicional glosa dedicada a l'alumnat. 
Seguidament, els alumnes de 1r de teatre obriren la cantada de gloses amb una glosa dedicada al president del Govern de les Illes Balears i a algunes de les seves decisions polítiques: 
 
Els alumnes de teatre de 1r van obrir la cantada
On vols arribar Bauzá?
què farem el curs que ve?
el teatre vols llevar
i el català també

tanmateix ningú podrà
deixar-nos sense actuar
sortirem a defensar
llengua i terra en català

Els diferents grups van anar recitant les seves gloses, com sempre plenes d'ironia, crítica àcida i bon humor. No va faltar el més pobler dels porrerencs, en Joan Bennàssar, amb la seva mestria a l'hora d'interpretar el repertori tradicional amb la seva sempiterna ximbomba. 
Enguany es va formar un "tribunal de jutges", encarregat de triar la millor glosa d'enguany. Aquest tribunal estava format per la directora, un representant de l'APIMA, un professor (Rafel Nigorra), un representant del personal no docent (na Susana de consergeria) i dos exalumnes del centre (Mateu Català i Pau Palou). Aquest tribunal va decidir declarar aquesta glosa del grup de 4t d'ESO-B com la millor del recital d'enguany:
4t d'ESO-B va recitar la glosa guanyadora

Es nostro mestre de Pina
és un poc mal d'aguantar,
una feinada ens donà
per poder guardar sa nina.


Per Nadal na Bel va caure
i aquí encara no ha arribat,
perquè està tota enguixada
de s'òstia que s'ha pegat.

Instantània de les carreres de joies

Després del recital es van dur a terme una nova activitat preparada pel departament d'Educació Física, una activitat que enguany s'ha estrenat als nostres sant Antonis. Es tracta de les populars carreres de joies, sempre associades a tot tipus de festes i celebracions. Els alumnes van esprintar per diverses categories per fer-se amb les disputades "joies", que com és tradicional es penjaven d'una canya.
Acabades les curses, es va posar en marxa la torrada. Els alumnes de 4t aprofitaren una de les seves darreres oportunitats per fer caixa pel viatge d'estudis venent llangonisses, botifarrons, llom i salsitxes de pollastre a professorat, alumnes i personal no docent. 
El fogueró ja feia temps que cremava i el caliu estava a punt per començar una suculenta torrada. Més d'un va dinar a l'institut donada l'hora que era. 
Imatge de la torrada
Encara quedava més per celebrar perquè l'APIMA i l'eqiup directiu va preparar un altre fogueró al centre pel divendres dia 18 al vespre, però això ja vos ho contarem en un altre article.
Si voleu veure més fotografies d'aquest jornada properament la revista Povimon vos prepararà un fotoreportatge que apareixerà a la nostra secció de reportatges. Hi podreu anar directament fent clic damunt un enllaç.

MY GOD, YOUR GOD, NO GOD, WELLCOME!

Neus Oliver went to Hamburg for a Multilateral COMENIUS previsit from January 14th to 18th.
The new COMENIUS project would be called "My God, Your God, No God, Welcome! from Prejudice to Tolerance". 
It will be about tolerance between three different religious communities: Christian, Jewish and Islam.

dimecres, 6 de febrer del 2013

3ESO-E LIDERA LA CLASSIFICACIÓ DE LA SEGONA VOLTA DEL CONCURS "EL GRUP MÉS ECOLÒGIC"

Després de quatre setmanes de competició, el grup de 3r d'ESO-E lidera la classificació del concurs del grup més ecològic de l'IES Porreres, amb 147 punts. Aquest grup, que com recordareu ja va guanyar la primera volta, encapçala la classificació amb tretze punts d'avantatge damunt dels seus immediats perseguidors, 1 d'ESO-C i el grup de PQPI, empatats a la segona posició, amb 134 punts. 
Tanmateix, si ara acabàs el concurs, el premi seria compartit per aquests dos darrers grups perquè segons les bases del concurs, un mateix grup no pot ser premiat en dues o més voltes. 
Però els punts acumulats per 3 d'ESO-E no es perden, s'acumulen per al concurs global del curs, on si podrien rebre un segon premi.
Pel que fa al grup més contaminant, és 1r d'ESO-B, amb uns minsos 108 punts. Aquest grup ha començat molt fluix la segona volta i ha tancat la classificació a totes les jornades disputades. Si segueixen així seran els propers encarregats de fer net els racons de l'institut on s'acumula més brutor, com a "recompensa" per la seva escassa dedicació a la preservació del medi ambient. El segueixen de prop en aquesta "aspiració" a grup més contaminant els alumnes de 4t d'ESO-A, amb només 114 punts.

dilluns, 4 de febrer del 2013

LLEGENDES DE LES TRES VILES III

LLEGENDA DEN MOIANA (Montuïri)

Francina Massanet Miralles, 2n ESO C
A Mallorca fa molts d’anys, quan res estava fet, quan tot el món volia comandar, quan el mal s’apoderava de les vides i de la gent... un temut i malvat bandoler anomenat Moiana, nascut a la vila de Montuïri, desenvolupà la seva activitat delictiva des de la Serra de Tramuntana, on hi tenia el seu refugi.
Tenia a tota la gent assustada, perquè tallava el coll a les persones i es burlava del poble. Actuava sempre amb un esbart de bandolers. Traït per una dama del poble de Montuïri, el van poder capturar. Va ser pres, juntament amb el seu estol, l’agost de 1666, per ordre del virrei Roderic de Borja, prop d’Orient, després d’una persecució que s’havia iniciat dins la possessió de s’Extremera. 
Moiana en ser proclamat dimoni el 2009 a la plaça de Montuïri
Dia 15 de setembre del mateix any, va ser condemnat i el seu cos va ser dividit en quatre trossos després de tallar-li les orelles a Ses Forques de Montuïri. Li atribueixen almenys vint assassinats, diverses violacions de dones i alguns desafiaments a l’autoritat.
Molts anys després, els bandolers tornaren per Sant Antoni a desenterrar els trossos d’en Moiana, recompondre el seu cos, ressuscitar-lo i convertir-lo en dimoni, per així, tots junts venjar la seva mort al crit de FOC A LA VILA!!!

divendres, 1 de febrer del 2013

ENTREVISTA A TOMEU CATALÀ

Margalida Sastre Mesquida, 3ESO C
 
Bartolomé Català Noguera, nació el 11 de julio del 1941 en Porreres. Sus padres eran trabajadores del campo. Está soltero y tiene dos hermanos. Está jubilado y fue campesino y también bodeguero. Nos explica cómo vivió su infancia y cómo vive ahora.

 
¿Dónde ibas al colegio? ¿Hasta qué curso fuiste al colegio?
Iba al colegio llamado Patronato Católico de Cultura, donde ahora está “Cals Hermanos”. Hasta el Certificado de Estudios de Instrucción que ahora sería primaria. Los padres payeses pensaban que sus hijos tenían que ir al colegio hasta que supieran dividir.
¿Cuántos erais en clase y cómo eran los profesores? ¿Qué os enseñaban?
Mi profesor se llamaba Juan Mora Ferrando y tenía unos 70 años. Dentro de una clase éramos niños de entre 7 y 14 años. Nos enseñaban la historia sagrada, la historia de España, gramática, aritmética, “tenedoria” de libros y urbanidad. Los libros eran de la Editorial Luis Vives. Cada día recitábamos la oración: “Os damos gracias señor porque nos habéis asistido con vuestras luces dándonos vuestro divino socorro. A fin de que las cosas que hemos aprendido nos sirvan para nuestro bien espiritual y puntual lo que os pedimos por Jesucristo nuestro señor. Amén.” Cuando alguien entraba en el aula decíamos: “Buenos días; tenga usted” y flojito para que el profesor no nos oyese decíamos: “Que mañana no vendré y pasado no lo sé”. Lo decíamos de pie hasta que el profesor decía “a sentarse.”
¿Qué diferencias había en las escuelas de los niños y de las niñas?
Las niñas iban a las monjas franciscanas hijas de la Misericordia. Iban a la escuela de la C/ Sa Galla nº20 y a la casa conocida como el horno de Can Pistola. Y los niños iban a la escuela de la C/ Ramon Llull y el profesor se llamaba Sampol. Después había otra llamada Escuela Parroquial, allí el profesor se llamaba Toni Barceló Barceló. Yo también fui con Luis Garau a clase de aritmética por la noche.
¿A qué jugabais?
Jugábamos a “toc i pam”, a “munts de cartes”, a peonzas, a monte caballo,...
¿Crees que han cambiado mucho los juegos del pasado a los de ahora?
Sí, mucho. Porque las condiciones no son las mismas. 
¿Cómo se celebraba “Sant Roc”?
Solo había una corrida de toros en “Ses Forques” y el concierto de la Banda de Música.
¿Cómo se celebraban los Reyes? ¿Qué te traían?
Se ponía un zapato en el balcón con algarrobas y a la mañana siguiente encontrábamos los regalos. Me traían una caja de 6 pinturas, un lápiz y un cuaderno o un sacapuntas, y si no me portaba bien me traían un rábano.
¿Qué diferencias hay en el pueblo?
Que antes llegaba a Porreres el ferrocarril y un solo autocar al que llamábamos “camiona” y pasaba una vez al día o dos por el pueblo.
¿A qué edad empezaban a trabajar?
Desde muy jóvenes, yo siempre iba en Son Redó a cuidar de los animales. Iba los miércoles por la noche y me quedaba hasta los jueves por la noche, ya que los jueves no teníamos clase (teníamos clase los sábados por la mañana). Los deberes los hacíamos con un “Llum d'oli”.
¿Qué hacías el tiempo libre? ¿Y ahora qué haces?
No tenía tiempo libre. Ahora me gusta leer.
¿Qué diferencias había en las familias de aquella época y en las de ahora?
Que las de aquella época estaban más unidas, y por la noche pasábamos el rosario y hablábamos más; mientras que ahora miran la televisión.
¿Volverías al pasado?
Sí, porque era un tiempo más tranquilo, y escuchábamos a los mayores y veíamos que ellos lo habían pasado peor que nosotros.