Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 28 de febrer de 2014

ERASMUS: CAMBIANDO VIDAS, ABRIENDO MENTES DESDE 1987

Logotipo del programa Erasmus de la UE
Caterina Vich/Maria Bauzà, 3r C
El programa Erasmus fue creado en honor al filosofo humanista del renaciniento Erasmo de Rotterdam. Este programa tiene como objetivo atender a las necesidades de enseñanza y aprendizaje de todos los participantes en educación superior formal y en formación profesional de grado superior.
Desde 1987, Erasmus ha hecho posible que unos 3 millones de jóvenes estudien o se formen en otro país de Europa. Erasmus contribuye a ese objetivo al fomentar la movilidad de los estudiantes. Gracias al programa, los jóvenes pueden pasar una temporada en otro país, aprender un idioma extranjero y desarrollar su capacidad de adaptación, mejorando con ello su perfil laboral. Erasmus también cuenta con programas intensivos (IP). El programa consta de más de 4000 universidades en 33 países diferentes. Erasmus, cuyo número de participantes no deja de aumentar cada año, se ha convertido en el programa de intercambio universitario más fructífero del mundo, siendo España el país que más estudiantes envía y recibe.
El programa Erasmus tiene como objetivo: apoyar la realización de un Espacio Europeo de Educación Superior, Reforzar la contribución de la educación superior y la formación profesional de nivel terciario al proceso de innovación, mejorar cualitativamente y aumentar cuantitativamente la movilidad de estudiantes y personal docente en Europa, contribuyendo a lograr que, en 2012, al menos 3 millones de estudiantes se hayan desplazado gracias al programa Erasmus y sus programas predecesores, mejorar cualitativamente y aumentar cuantitativamente la cooperación multilateral entre las instituciones europeas de educación superior.
Aumentar la transparencia y la compatibilidad entre las cualificaciones de la educación superior y de la formación profesional de grado superior obtenidas en Europa, mejorar cualitativamente y aumentar cuantitativamente la cooperación multilateral entre los instituciones europeas de educación superior, facilitar el desarrollo de prácticas innovadoras en educación y formación de nivel terciario así como su transferencia, incluso de un país participante a otros, apoyar el desarrollo de contenidos, servicios, pedagogías y prácticas de educación permanente innovadores y basados en las TIC. Un Erasmus tiene que durar como mínimo 3 meses y como máximo 12 meses. El programa te ayuda a sufragar los gastos adicionales derivados de la movilidad de los estudiantes (por ejemplo, manutención, viaje, alojamiento, etc.). La fórmula utilizada para la asignación de las ayudas a la organización de la movilidad es la siguiente:
Se establece una ayuda per cápita por beneficiario (estudiantes, docente, otro personal de la institución de educación superior, o personal invitado procedente de empresas).
• Se establece un baremo de cuatro intervalos o escalas de movilidad en las que se encuadran las instituciones o consorcios de acuerdo con su movilidad.
Se aplica un porcentaje decreciente de la ayuda per cápita a cada una de las cuatro escalas de movilidad.
• Se garantiza como mínimo una cuantía de 500 € a cada institución.
Erasmus nos permite estudiar en cualquiera de estos lugares de Europa
La Agencia Nacional, a la hora de establecer la ayuda per cápita por movilidad correspondiente a cada escala, tendrá en cuenta los máximos establecidos en la convocatoria general de propuestas de la Comisión Europea, y la obligación de asignar unos importes superiores a la organización de la movilidad en prácticas de estudiantes Erasmus, respecto a los importes de la movilidad estándar de estudiantes y personal.
La movilidad de estudiantes para estudios consiste en la realización de un período de estudios en una institución de educación superior de otro país europeo. Al final del mismo la institución de origen del estudiante reconocerá académicamente los estudios realizados. Durante este periodo, el estudiante estará exento de pagar tasas académicas en la institución de acogida. Podrán participar los estudiantes de instituciones de educación superior que posean una Carta Universitaria Erasmus. El estudiante deberá recibir un acuerdo de estudios por escrito relativo al programa de estudios que seguirá en el país de acogida. Al término de la estancia en el extranjero, la institución de acogida deberá remitir al estudiante Erasmus y a su institución de origen un certificado de que ha completado el programa acordado y un informe de sus resultados. Las ayudas a los estudiantes Erasmus son compatibles con cualquier otra ayuda o préstamo nacional. Los objetivos de la movilidad de estudiantes para realizar estudios son: permitir que los estudiantes se beneficien educativa, lingüística y culturalmente de la experiencia del aprendizaje en otros países europeos, fomentar la cooperación entre instituciones y enriquecer el entorno educativo de las instituciones de acogida, contribuir a la creación de una comunidad de jóvenes y futuros profesionales bien cualificados, con mentes abiertas y experiencia internacional, facilitar la transferencia de créditos y el reconocimiento de estancias en el extranjero, mediante el sistema ECTS o un sistema de créditos compatible.
Viajar para estudiar, intercambiar ideas y abrir mentes
La Comisión Europea ha propuesto para el período 2014-2020 dos nuevos programas: Europa Creativa y Erasmus + que, una vez aprobados por el Parlamento Europeo entrarán en vigor el 1 de enero de 2014.
El nuevo programa Erasmus + se enmarca en la estrategia Europa 2020, en la estrategia Educación y Formación 2020 y en la estrategia Rethinking Education y englobará todas las iniciativas de educación, formación, juventud y deporte.
En materia educativa abarca todos los niveles: escolar, formación profesional, enseñanza superior y formación de personas adultas.
Erasmus + integrará los programas existentes en el Programa de Aprendizaje Permanente y también los programas de educación superior internacional: Mundus, Tempus, ALFA, Edulink y programas bilaterales, además del Programa Juventud en Acción.
Este nuevo programa se centra en el aprendizaje formal e informal más allá de las fronteras de la UE, con una clara vocación de internacionalización abriéndose a terceros países con el objetivo de mejorar las capacidades educativas y formativas de las personas para la empleabilidad de estudiantes, profesorado y trabajadores y trabajadoras.

ENTREVISTA A GABRIEL NOGUERA VICH, ESTUDIANTE DEL PROGRAMA ERASMUS EN UTRECHT (HOLANDA)

Gabriel Noguera, estudiante que goza de una beca Erasmus
Caterina Vich/Maria Bauzà, 3r C
Hoy entrevistamos a Gabriel Noguera Vich, que actualmente está haciendo un Erasmus en Utrech, y nos va a explicar cómo se convive, cómo entró, etc.

¿Qué trámites tuviste que hacer para conseguir la beca?
Probablemente la parte más dura del Erasmus es la cantidad de documentos y requisitos necesarios para llegar a conseguir la beca.
Para empezar necesitas tener al menos 60 créditos superados (lo que equivale a un curso) . Al tener estos créditos superados puedes rellenar un formulario que se debe adjuntar con tu currículo, tu expediente académico y varias copias de tu DNI, pasaporte y carnet de familia numerosa si es tu caso.
En dicho formulario debes incluir un máximo de cinco universidades donde querrías además de un texto donde explicas las motivaciones académicas y personales que te han llevado a elegir una u otra universidad.
Una vez se ha comprobado este documento se decide a que universidad de las cinco opciones vas a ir. La selección se hace en base a tu nota media.
Que tu universidad haya elegido una universidad de acogida no significa que vayas automáticamente. Las universidades de acogida tienen sus propias normas, en mi caso tuve que realizar un examen de inglés y mandar otra carta con mis motivaciones, mi currículo etc.
Una vez la universidad de acogida te ha aceptado tienes que empezar a tramitar los dos documentos más importantes: El Learning Agreement y la Matricula de tu propia universidad.
El Learning Agreement es el documento que recoge las asignaturas que debes cursar y superar en la universidad de acogida y las compara con asignaturas que tienes que hacer en tu propia universidad ya que el Erasmus es como un curso más en tu carrera.
El siguiente paso es formalizar el “Contrato Erasmus” por el cual te comprometes a realizar toda tu estancia y a aprobar un mínimo de asignaturas, si no cumples estas pautas, se cancela el contrato y no recibes tu beca.
El “Contrato Erasmus” también implica que tienes que mandar cierta documentación como un certificado de llegada a la ciudad de acogida, un certificado de estancia y un documento final sobre tus resultados en la universidad de acogida.

¿Cómo es la convivencia?
En mi caso la convivencia de momento ha sido muy positiva. Fui seleccionado para estar en una residencia muy bien situada en el centro de Utrecht que está reservada para estudiantes internacionales. Convivo con estudiantes americanos, australianos, neozelandeses, sur africanos, coreanos, chinos, japoneses, españoles, franceses, rumanos, ingleses, italianos, alemanes, rusos, noruegos, croatas, indios… ¡Seguro que me estoy olvidando alguna nacionalidad! Pero la mezcla de culturas es muy enriquecedora.
Normalmente no hay roces graves entre los residentes, algunas vez hemos tenido situaciones incómodas con estudiantes asiáticos cuyo estilo de vida es mucho más calmado que en otras nacionalidades y se pueden sentir agobiados con nuestro ritmo de vida. No se puede decir que hayamos llegado a tener ningún conflicto, todos somos conscientes de que estamos en un país extranjero, y que los demás también son de otros países y tienen otras costumbres por lo tanto toleramos las diferencias de los demás entendiéndolas y respetándolas.
Los únicos problemas que tenemos son los que puede haber en cualquier casa: que a quien le toca sacar la basura, alguien se ha olvidado de limpiar sus platos…

¿Qué países/ciudades te dieron a elegir?
Al solicitar tu estancia en el extranjero no lo haces en base al país o ciudad que quieres visitar, lo haces en base a las universidades que tienen convenio con la tuya, como la Universitat de Barcelona es muy activa a nivel internacional tuve muchas opciones. La mayoría de universidades tienen convenio con universidades en todos los países de la comunidad europea.
En principio tenía una lista de ochenta universidades para elegir. Cada universidad tiene su manera de hacer y sus criterios a la hora de elegir a sus estudiantes y a eso hay que sumarle tu criterio personal: las asignaturas que quieres hacer, el idioma en que las vas a cursar y las distintas maneras de dar clase.
Al final, de esa lista de ochenta descarte todas las que no ensenaban en inglés y me quedaron treinta universidades, entonces descarte más de veinte universidades porque las asignaturas que impartían no eran las que yo estaba buscando, así que finalmente me quedaron ocho.
De esas ocho universidades tenía que meter solo cinco en mi solicitud, elegí la Universidad de Dublín (Irlanda), la de Utrecht (Países Bajos) , la de Aberdeen ( Escocia), Rotterdam (Países Bajos) y Boloña (Italia). Al final fui aceptado en todas menos en Dublín, así que elegí ir a la de Utrecht.

¿Qué te parece la reforma que impuso Wert?
La reforma impuesta por Wert implicaba una redistribución del dinero de las becas. Con esta reforma para conseguir la beca tenías que haber cobrado la beca general el año anterior. La beca general se otorga a los estudiantes que disponen de pocos ingresos para que puedan seguir estudiando, en cambio la beca Erasmus se otorga en base al a los resultados del estudiante. Lo que hacia esta reforma era mezclar dos principios muy distintos además de reducir enormemente la cantidad de personas que podían recibir la beca.
Lo peor de todo es que esta ley se aplicaba a estudiantes que ya estábamos en nuestro destino y ya contábamos con tener ese dinero, por lo cual esa ley era retroactiva e ilegal.
Al principio fue como un cubo de agua fría, cuesta entender que el gobierno aplique leyes ilegales. Me sorprendió como los estudiantes fuimos capaces de organizarnos contra esta reforma tan injusta: El mismo día ya habíamos difundido nuestro grito de ayuda por todas las redes sociales y la prensa española e internacional. En segundo día se empezaron a programar concentraciones en las embajadas españolas de todos los países europeos lo cual podría acabar de hundir la mala imagen que ya se tiene sobre el gobierno español a nivel internacional.
A Wert le salió el tiro por la culata, probablemente el y su equipo pensaban que al estar lejos de casa no nos podríamos movilizar pero nuestra capacidad de reacción fue muy rápida y la unión europea se pronunció en contra de su reforma ya que era injusta, ilegal i no tenía fundamentos económicos. Recientemente la Unión Europea ha desmentido las declaraciones en que Wert aseguraba que se recortaría a la mitad el presupuesto Español para los Erasmus, cosa que nos hace dudar una vez más de la verdadera finalidad de sus reformas.

dijous, 27 de febrer de 2014

ELS ALUMNES DE DE L'INSTITUT ELABOREN UN "DECÀLEG DEL RESPECTE" EN EL MARC DEL PROJECTE "REPTES PER A LA CONVIVÈNCIA"

Comissió de Convivència/Redacció
El nostre centre ha posat en marxa el programa "Reptes per a la convivència" destinat a millorar la convivència i evitar els conflictes entre els membres de la nostra comunitat educativa. 
La idea és que tant alumnes com professors dediquin cada mes a una actitud o habilitat social que cal desenvolupar per millorar la convivència amb activitats per estimular-ne la seva assimilació i aplicació pràctica. Els alumnes desenvolupen aquestes activitats a les hores de tutoria.
Aquest més l'habilitat social que des de la Comissió de Convivència s'han proposat és la del respecte. Per això els alumnes del centre han elaborat un decàleg de normes destinades a potenciar el respecte entre els membres de la comunitat educativa. 
Han destacat en aquesta tasca els diferents grups de 3r d'ESO, que no només han elaborat uns magnífics decàlegs de les bones maneres i el respecte, sinó que a més a més han preparat uns vistosos cartells amb lema a l'IES Porreres ens respectam i els han penjat a les seves aules a fi que tothom sempre tingui presents aquestes peculiars normes de respecte i bona educació. 
Els professors també han participat elaborant una diana del respecte on s'han anotat aquelles actituds que obstaculitzen una bona convivència al centre seguint un ordre de més a menys segons la seva posició a la diana. Tot plegat per reflexionar sobre quines actuacions s'haurien de dur a terme per eliminar-les.


dimecres, 26 de febrer de 2014

dilluns, 24 de febrer de 2014

ELS ALUMNES DE 3PDC CELEBREN EL DIA DE LA PAU

Sembla que no cal demanr permís per penjar aquests símbols
Alumnes de 3PDC/Redacció
El passat 30 de gener els alumnes de 3r de PDC a ASL van dur a terme un seguit d'activitats per celebrar al nostre centre la diada escolar de la pau i la no-violència. Els alumnes de 4t de PDC també col·laboraren en aquestes tasques. És una jornada que es celebra des del 1964 per iniciativa del pacifista mallorquí Llorenç Vidal i que pretén desenvolupar un seguit d'activitats educatives per fomentar entre l'alumnat la solidaritat, el respecte als drets humans, la resolució pacífica de conflictes, la no-violència i la pau. 
Aquesta celebració va tenir com a eix conductor l'estudi de la figura del gran pacifista hindú Mohandas Gandhi, així com de la seva filosofia de la protesta pacífica (desobediència civil no violenta), aplicats a la situació actual del nostre context social. A parti d'aquí s'elaboraren un seguit de pancartes i murals per difondre entre tota la comunitat educativa els valors i les idees pacifistes. 
Va ser mentre els alumnes preparaven aquests cartells i murals que es van haver d'enfrontar amb l'entrada en vigor de la famosa llei de símbols a l'hora de decidir si els murals havien d'incloure o no els símbols pacifistes. El debat es va centrar en el tema del colom de la pau. La llei prohibeix expressament penjar de les parets del centre qualsevol símbol que no sigui institucional (banderes i escuts de l'Estat Espanyol, les Balears, Mallorca, la Unió Europea i els ajuntaments de Porreres, Vilafranca i Montuïri), sense permís previ. La llei també autoritza sense permís previ símbols internacionals, però no els defineix, tot i que sembla referir-se a símbols funcionals i sense cap contingut polític com els dels WC, o les sortides d'emergència. 
Si una llei prohibís penjar el colom de la pau, el correcte seria desobeir perquè una llei així només podria ser injusta?
En un principi es va decidir que el millor era curar-se en salut i no posar cap símbol, donat que una persona d'idees militaristes, bel·licistes o antipacifistes podria sentir-se ofesa i denunciar l'infracció de la llei. Però després de rellegir la llei unes quantes vegades, professors, alumnes i directiva decidiren posar el colom de la pau i altres símbols pacifistes reconeguts internacionalment, donat que aquesta llei sembla que ho permetria sense necessitat de demanar permís al Govern, i que es considerava impensable que fer-ho fos il·legal.

dimecres, 19 de febrer de 2014

20/01/2014: UNA DATA QUE PASSARÀ A LA "HISTÒRIA UNIVERSAL DE LA INFÀMIA"

Penjar un cartell, posar una ferratina o pintar qualsevol d'aquests símbols en un edifici públic sense demanar permís al Govern serà motiu de sancions duríssimes
Biel Vich, coordinador de la revista
El passat 20 de gener va entrar en vigor  el que es coneix popularment com a "llei de símbols". Els dies anteriors, i a contracor, l'equip directiu va anar retirant de les parets i mobiliari del centre tots els símbols no expressament autoritzats per aquesta llei. Parafrassejant l'inici del discurs al Congrés dels EUA de l'indignat president Franklin D. Roosevelt, després de l'atac japonès a Pearl Harbour, aquesta data (20/01/2014) també hauria de passar a la "història universal de la infàmia". 
I, vos demanareu, quins són els motius que em porten a reivindicar aquest trist honor per a la data d'entrada en vigor d'una llei aprovada democràticament pel Parlament Balear? Idò vos diré que el principal motiu que em mou a exigir-ho és la defensa del sistema democràtic i de tot allò que tenen de bo els principis de la ideologia liberal. Estic convençut que Locke, Montesquieu, Voltaire, Rousseau, Adams, Hamilton, Jefferson, Tocqueville, o Stuart Mill, els pares del liberalisme, es deuen remoure dins les seves tombes. En primer lloc cal dir que, tal com afirmaren aquests pensadors, una democràcia no és un sistema on la majoria d'un parlament pugui aprovar el que li vingui en gana. Allò que la majoria d'un parlament pot aprovar està limitat pels drets naturals de les persones, i pel contracte social o constitució que ens vincula a tots en un projecte de convivència en comú. Es cert que per mor d'aquest contracte renunciam a part de la nostra llibertat i dels nostres drets naturals i ens imposam uns deures i l'obediència a les autoritats i a les lleis, però només si aquestes respecten el pacte constitucional firmat. Aquesta llei de símbols restringeixi un dels nostres drets fonamentals, com és la llibertat d'expressió, un dret que no només és natural i per tant, i seguint a Locke, innat, inalienable, inprescriptible i innegociable, sinó també constitucional i universal per mandat de l'ONU. Cap parlament pot restringir aquest dret de la forma com ho ha fet el Parlament Balear sense posar en perill l'existència de la pròpia democràcia.
A més a més, aquesta llei, que prohibeix expressament l'ús de símbols que no siguin institucionals (de la Unió Europea, l'estat espanyol, les Illes Balears, Mallorca i el municipi) sense el permís previ de l'autoritat governamental, constitueix un cas escandalós de censura prèvia. Es tracta d'una pràctica que no es coneixia a Espanya des dels temps més durs del franquisme, donat que la fins i tot la Llei de Premsa i Imprempta (o llei Fraga) del 1966 (nou anys abans de la mort de Franco) l'havia suprimida. 
I per si amb això no n'hi hagués prou, la seva indefinició crea una inseguretat jurídica extrema. És cert que la llei també permet la utilització de símbols de caràcter internacional sense el permís previ de l'autoritat, però no defineix quins són aquests símbols. Podrien referir-se als símbols de les Nacions Unides i les seves agències? Podria referir-se a símbols totalment inoquus i sense cap connotació ideològica com els indicatius de banys o sortides d'emergència? La falç i el martell és el símbol internacional del comunisme i la creu gammada del feixisme, estan permesos per ser internacionals? I el colom de la pau, l'arc de sant martí del moviment gay, o el llaç rosa contra la SIDA, que fem amb ells? S'ha de demanar permís? Es pot sancionar o no als qui els pengi sense demanar permís? 
La llei no deixa clar si s'ha de demanar permís per usar aquests símbols internacionals a un centre públic; el seu ús sense permís de l'administració podria ser motiu de denúncia, la qual cosa crea una gran inseguretat jurídica
Està clar que la llei s'ha aprovat per prohibir els llaços verds i quatribarrats així com els símbols de Crída i l'Assemblea de Professors. Però és una llei extremadament perillosa perquè en la seva indefinició pot ser utilitzada contra qualsevol persona en qualsevol moment. Els enemics d'un determinat equip directiu o professor podrien denunciar-lo per usar sense permís de conselleria símbols com els logotips de sindicats que apareixen a les convocatòries de vagues o d'activitats de formació, o, arribant al súmmum del kafkià, per no retirar els símbols de banys o sortides d'emergència, o els mateixos logotips del centre. Tot plegat fomenta la delació i posa fàcil la venjança d'aquells professors, pares o alumnes que es sentin perjudicats o ressentits contra un equip directiu o un determinat membre del claustre. I si des del poder interessa, es poden utilitzar aquestes denúncies per desacreditar o destituir elements incòmodes. Tot plegat hem recorda alguna d'aquelles lleis dels règims totalitaris o estalinistes que servien per posar en marxa purgues i "caceres de bruixes" amb la intenció de mantenir la població terroritzada i sotmesa a una obediència cega.
Es diu que aquesta llei té com a objectiu despolititzar els serveis públics (escoles, instituts, hospitals, ambulatoris ...) i evitar l'adoctrinament d'alumnes, pares i altres usuaris d'aquests serveis. Es molt curiós que els polítics parlin de despolititzar i que quan pateixen qualsevol tipus de crítica la desacreditin amb un despectiu "això és política". O que quan es posa en marxa un debat parlin d'adoctrinament i propaganda política. És que ells no fan política? No intenten adoctrinar amb lleis com la LOMQE? No fan servir un mitjà públic com IB3 per fer la seva propaganda? Qualsevol cosa que no passi pel conformisme i l'assumpció passiva de les seves decisions esdevé sempre política, adoctrinament i propaganda subversiva. El que realment s'intenta no és despolititzar sinó eliminar la crítica i el debat en nom d'una pretesa neutralitat asèptica dels centres i empleats públics. Però des del meu punt de vista, els centres públics, com la resta d'espais públics, no han de ser neutrals i asèptics, sinó plurals i diversos, i això només ho pot garantir una autèntica llibertat d'expressió i no pas aquesta "llei de símbols".
Per tot plegat em reafirm en que el 20/01/2014 hauria de ser una data inclosa en la "història universal de la infàmia". I amb la "llei de convivència" en poden arribar més.
Abans del 20 de gener la directiva es va veure obligada a retirar tots els símbols dins del perímetre de l'institut, però algú va col·locar aquests llaços verds a l'exterior del recinte del centre, demostrant que els drets naturals sempre troben un recurs imaginatiu per exercir-se per molt que una llei intenti impedir-ho

dimarts, 18 de febrer de 2014

LA NOVA JUNTA DIRECTIVA DE L'APIMA DE L'IES PORRERES ES PRESENTA

APIMA IES Porreres
Benvolguda Comunitat Educativa de l’IES Porreres,
Us volem comunicar que des d’inici d’aquest curs escolar l’APIMA de s’institut ha renovat la seva Junta Directiva i us la volem presentar:
Presidenta: Aina Roca Roca
Vicepresidenta: Joana Karmany Jaume ( representant del Consell Escolar)
Secretària: Eva Casas Güell
Tresorer: Joan Bennassar Payeras
Vocals: Àngel Oneto Veny, Catalina Barceló Rebassa i LLorenç Caldentey Bauzà.
Iniciem una nova etapa amb molta il·lusió i energía, sabem que estem en temps durs i difícils però els que formem part de la junta de l’APIMA estem convençuts de que l’educació dels nostres fills/filles es primordial i que sense la implicació dels tots els pares i les mares no arribarem als objectius desitjats. Els pares i les mares són els que millor coneixem els nostres fills, per això una bona relació entre les famílies i l’escola ajudarà a millorar l’educació ja que estarem sumant esforços. Per això pensem que és molt important que les famílies coneguin l’institut i això es pot fer essent participatius en l’associació que ens serveix d’enllaç entre les famílies i l’escola. Per nosaltres, és molt important, defensar el que volem pels nostres fills i filles els quals han de ser els beneficiats autèntics de les nostres accions. Som conscients que avui en dia no sempre es disposa del temps necessari per fer tot el que voldríem, ni de recursos, però cal pensar que qualsevol aportació per petita que sigui, ens pot fer un gran servei.
Objectius bàsics de la nostra associació:
Fer el seguiment de les diverses activitats que fins ara l'Associació ha estat realitzant.
Millorar i potenciar la comunicació i el treball conjunt entre l’APIMA i l’equip de professors de l’institut.
Engrescar als associats a col·laborar i participar en la gestió i en les activitats de l’APIMA.
Treballar conjuntament amb la resta d’associacions de pares i mares de les escoles de Porreres, Montuiri i Villafranca promovent activitats de difusió, promoció i suport de les Associacions i de l’Escola Pública i Oberta a tothom.
Sense més rebeu una salutació i ja sabeu que ens teniu a la vostra disposició.
Junta Directiva de l’APIMA de l’institut de Porreres.

PROS AND CONS OF LIVING IN A CITY




dilluns, 10 de febrer de 2014

dijous, 6 de febrer de 2014