PERE CAPELLÀ: PERSONATGE DEL CURS 15/16 A L'IES PORRERES

CNL/Redacció

La CNL ha acordat dedicar aquest curs a la figura de PERE CAPELLÀ I ROCA, mestre, poeta, dramaturg i activista republicà, algaidí i montuïrer,  també conegut pel seu pseudònim literari: Mingo Revulgo. La CNL ens ha fet arribar una petita biografia de Pere Capellà perquè aneu coneixent el personatge: 

Pere Capellà i Roca va néixer a l'Algaida, Mallorca, el 1907 i morí a Palma, al Terreno, el 1954. Destaca com a poeta, dramaturg i mestre. Home profundament compromès amb el seu temps i els seus ideals, va iniciar la carrera militar i va arribar a ser oficial de l'exèrcit republicà, així com cap d'Esquerra Republicana d'Algaida. No obstant això, la seva vocació fou la docència, tot i que sols va poder exercir-la durant breu temps, ja que les circumstàncies polítiques li ho van impedir aviat. En acabar la guerra civil i a causa de la seva ideologia i militància política, Pere Capellà fou represaliat i empresonat durant quatre anys.

Durant el seu empresonament conreà l'amistat amb el filòleg Manel Sanchis Guarner..

No és fins al 1943 quan Capellà recobrà la llibertat, encara que només condicional. No pogué, però, instal·lar-se al seu poble d'Algaida perquè les autoritats no se'n volgueren fer càrrec. En canvi, el consistori de Montuíri, vila de la seva estimada Maria Fornés, sí que accedí a acollir l'escriptor. La parella contragué matrimoni el juny del mateix any i posteriorment nasqueren els seus fills Llorenç i Margalida.

Els anys difícils de la postguerra van ser encara més durs per a la família de Pere Capellà, ja que havia estat inhabilitat per a exercir de mestre. Per poder sobreviure es dedicà a múltiples tasques, com ara cambrer de cabaret, comerciant de tatxes de contraban, botiguer, professor particular i regent d'un cafè. També a ca seva treballava fabricant fideus, pasta de sopa i oli d'ametlla. Per si això no bastava, encara fou detingut i empresonat al fortí d'Illetes per no haver-se presentat a files de l'exèrcit nacional. Només la intervenció de personalitats montuïreres aconseguí que fos alliberat.
Literàriament, Pere Capellà ens ha deixat exemples de la seva qualitat poètica amb el recull Cançons republicanes (1931), o amb poemes com Jo sóc català i Així arriben els vençuts. Moltes de les seves peces apareixen signades amb el pseudònim de Mingo Revulgo. Igualment va publicar nombrosos articles periodístics amb un marcat contingut polític i social, en castellà, en diaris i revistes de l'època com Baleares, Cultura Obrera o La Voz de Porreras.
El gran reconeixement popular, però, li va arribar a la dècada dels anys 40 i 50, quan, empès per Manuel Sanchís Guarner, va començar a cultivar el teatre. Destaquen les obres L'Amo de son Magraner (1949), Sa Madona du es maneig (1950), El carrer de les tres roses (1952) o El rei Pepet (1954) que constitueixen el punt de partida per a un nou teatre a Mallorca, amb una llengua col·loquial , però rica, eficaç per presentar els seus ideals ètics i polítics. El teatre de Pere Capellà conté escenes plenes d'humor, tretes de la vida rural mallorquina, però també de les noves formes de vida.
Pere Capellà va ser mestre de les noves generacions d'autors teatrals, però va morir prematurament el 17 de desembre de 1954.