La darrera reforma de la llei
d'interrupció voluntària de l'embaraç ha impedit que les nines
menors de 16 anys puguin avortar sense el consentiment dels seus
pares. En aquests casos, el conflicte que pot haver-hi és més gran,
ja que la nina que queda embarassada és menor d'edat, i pot o sol
estar altament influïda per l'opinió dels pares. Tot i així, jo
pens que la darrera paraula, i per tant, la decisió final, l'hauria
de tenir la nina.
La meva opinió es basa en un principi
ètic molt clar: "Principi de llibertat i dels drets humans".
Pens que no es pot obligar a ningú a fer res, i menys si són coses
tan serioses com tenir un fill, del qual t'hauries d'ocupar tota la
vida. Tot i així, encara que la menor tengui la darrera paraula, els
seus pares la poden aconsellar, i trop de vital importància que li
facin costat independentment de la decisió que prengui, fent servir
el principi ètic de l'imperatiu categòric, actuant d'exemple. I dic
que ho trop de vital importància perquè avortar no és una cosa
fàcil, i et pot deixar moltes seqüeles emocionals i fins i tot et
pot fer caure en depressió; de la mateixa manera que no és fàcil
tenir un fill, i menys essent menor, ja que el teu cos experimenta
molts canvis, perds gran part de contacte amb els teus amics, canvien
totes les teves rutines i has de fer-te càrrec d'una persona de per
vida. Per això és necessari que els teus pares t'ajudin i no siguin
un problema més per dur-te la contrària o no fer-te costat.
Per una altra banda, se podria pensar
que una menor no està capacitada per prendre decisions tan
important, i que sense el consentiment dels pares no se li podria
permetre fer res, per tal de posar en pràctica el principi
utilitarista. Perquè si els teus pares decidissin que s'ha d'avortar
evitarien perjudicis a l'infant que naixeria sense ser desitjat, i si
decidissin tenir el fill, evitarien que la mare tengues seqüeles.
Però en cap d'aquests dos casos es té molt en compte l'opinió de
l'embarassada.
Per això, jo seguesc pensant que el
veredicte final l'ha de tenir la menor. A més, també es podria
donar el cas de que fos una nina amb molt mala relació amb els seus
pares, per tant, seria encara més injust que aquests decidissin per
ella. Així que jo crec que el dret a decidir de una dona està per
davant de tot, i que ningú, ni els teus pares, i menys encara la
teva parella, han de decidir sobre el teu cos o la teva vida
obligant-te a fer res que tu no vulguis fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada