Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 19 de desembre del 2014

EL MONSTRE SULI 10

Suli 10, un monstre de carn podrida i ferros rovellats
Toni Quiñones, Jaume Verger, Gabriel Mesquida i Rafel Verger, 1A
En Suli 10 és un baix,fa un metre trenta d'altura. En el centre, té un gran ull rodó com una pilota de futbol. Damunt el seu cap hi podem veure situat dues banyes de dos colors diferents, lila fluix i vermell, una és més gran que l'altra.
El seu cap és de color negre en forma d'ou. En el seu cos no es pot observar cap braç, les seves cames són rosades amb petits punts de color negre. Normalment no sol portar sabates i si en porta, només és per les bodes o comunions.
És un monstre, perquè l'any 2002 un científic alemany amb bones intencions va donar vida a trossos de carn podrida i ferros rovellats, però l'any 2004 es va escapar i se'n va muntar una de bona.
És un ésser molt simpàtic i amable perquè fa moltes accions bones com per exemple donar menjar als més necessitats o doblers pels cans i cusses que nosaltres hem abandonat.
Va anar a parar a la porta d'una casa berlinesa, la dona es commogué i el va adoptar. Van viure feliços fins que un càncer la va matar, llavors en Suli 10 va crear una fundació contra el càncer que la seva mare no havia pogut vèncer.
Quan ja tenia 45 anys, va conèixer una dona de 39 anys, baixeta com ell. Va ser un amor a primera vista. Al cap de dos anys en Suli sentia tant amor que li va demanar que és casés amb ell. Varen comprar una casa als afores de Berlín i varen viure tota la vida junts. Van tenir una filla,monstre que estimaren molt.

VÍCTOR I EL MONSTRE

Margalida Sampol/Redacció
Aquest treball realitzat a l'assignatura de català amb els alumnes de 1ESO té com objectiu treballar la descripció i la biografia. Per això hem realitzat les següents activitats:
- Treballam l'estructura i el vocabulari per redactar la descripció i la biografia.
- Anam al teatre a veure l'obra Víctor i el Monstre, una adaptació lliure de Josep R. Cerdà de l'obra Frankenstein, de Mary Shelley.
- Cream un Monstre a partir de la tècnica de collage i de materials recuperats. (Treball de grup)
- Descrivim el monstre i inventam la biografia.
- Presentam el monstre a la classe.
El blog de la revista Povimon publicarà un reportatge amb els collage, les descripcions i biografies inventades d'aquests monstres.

divendres, 12 de desembre del 2014

COMENÇA LA TEMPORADA 14-15 DE FUTBOL ALS ESPLAIS

Imatge del partit d'avui entre "Los Lions" i "Dream Team"
Redacció/EF
Ja s'han completat els partits de les tres primeres jornades i només manquen dos partits per completar la quarta del torneig de futbol de l'IES Porreres que arriba a la serva quarta edició. Com cada temporada des de Povimon anirem seguint l'evolució de la competició. Enguany s'hi han inscrit 12 equips. Alguns d'aquests equips ja són autèntics clàssics de la competició com "Es Revolt", "Dream Team", "Tiki Taka", "IES Porreres FC" o "Es Pla" que han participat en una o vàries edicions anteriors. També hi ha equips nous amb noms curiosos com "Toca-Toca", "Jefassos", "Els Millors", "Partit a Partit, "Ce Fast & Farius", "Green Boys" o "Los Lions". Els components dels equips es poden mesclar entre classes i nivells, però per cicles, és a dir, 1r només ho pot fer amb 2n d’eso (1r cicle o petits), i 3r amb 4t i FPB (2n cicle o grans). Els repetidors competeixen en el nivell que cursen.
Totes les competicions es realitzen a les pistes exteriors en els temps d’esplai de dimecres, dijous i divendres, amb una duració aproximada del partit de 20 minuts. El calendari dels partits de cada jornada està penjat al tauló de dintre el Pavelló i és responsabilitat dels equips mirar quan competeixen.
La competició esportiva tendrà una classificació a on es destacarà la primera posició de 1r cicle d’eso com de 2n cicle d’eso més FPB.
És imprescindible per jugar, dur roba esportiva. Hi haurà un professor responsable i ajudants que controlaran els equips, el material i el desenvolupament del partit. Cal tenir màxim de respecte al material, als companys, als adversaris, així com als ajudants i professors. Es penalitzarà als jugadors responsables i/o a l’equip, amb sancions, pèrdues de punts o desqualificacions (a més d’estar lligat amb la comissió de Convivència).
No presentar-se al partit, voldrà dir pèrdua del partit per 3-0 (es pot sancionar amb pèrdua de punts).
Si algú denúncia als organitzadors que hi ha una infracció per un jugador no inscrit, etc., es revisarà i si es confirma, es perd el partit per 3-0 i es sanciona l’equip amb pèrdua de punts adicionals. La competició esportiva anirà lligada a la comissió de convivència, per tant l’alumnat amonestat o sancionat no podrà jugar en funció dels fets realitzats.
Aquests són els resultats dels partits disputats fins al dia d'avui en el torneig de futbol de l'IES Porreres
De fet al partit disputat avui entre "Los Lions" i "Dream Team" s'ha produit un cas d'alineació indeguda provocada perquè en un dels equips faltaven molts components castigats per faltes de convivència.
A manca de dos partits per acabar la quarta jornada del torneig lidera la classificació de la regularitat l'equip "Toca-Toca", amb 12 punts, després de mantenir-se invicte i guanyar tots els partits disputats. 



RECOLLIDA D'ALIMENTS A L'IES PORRERES

El departament de Plàstica ha elaborat aquest cartell promocional
 Redacció/Comissió de Convivència
La comissió de convivència ens ha informat que des del dia 9 fins dia 19 de desembre proposa una recollida d'aliments a benefici de Càritas Parroquial de Porreres. És una manera més de mostrar-nos solidaris i en aquesta ocasió amb l'entorn més proper, que és el propi municipi.
El Grup d'Acció Social - Càritas Parroquial ens demana AMB PREFERÈNCIA aquest tipus d'aliments: LLET, SUCRE, FARINA OLI I CONSERVES. Si voleu afegir pasta o llegum, seran ben rebudes, però sembla que estan més ben assortits.
Els aliments es recolliran en unes capses que estaran situades al buit de l'escala just davant consergeria fins dia 19, moment en què els hi farem arribar. Els tutors i tutores han avisat als alumnes dels seus respectius grups. 
Finalment des de Povimon i des de la Comissió de Convivència vos convidam a participar activament en aquesta recollida, animant els companys i alumnes i la resta de personal que convivim al centre.

dimecres, 10 de desembre del 2014

2ESO B LIDERA LA CLASSIFICACIÓ DEL CONCURS "EL GRUP MÉS ECOLÒGIC"

Redacció/CMA
Després de set setmanes de competició i amb la classificació actualitzada a dia 1 de desembre, 2ESO B és el grup més ecològic del nostre institut amb 256,44 punts. Aquest grup és un líder molt sòlid perquè encapçala la classificació des de la primera jornada. El segon classificat és el grup de 1ESO D amb 245 punts i el tercer 1ESO A amb 241. Pel que fa al grup més contaminant i clar candidat a fer net el pati és FPB amb només 204,48 punts, seguit de 4ESO B amb 210,88 punts. Ens trobam més o menys a l'equador de la primera volta i encara hi ha temps per reaccionar perquè queden sis setmanes per acabar la primera volta (2 de febrer).

divendres, 5 de desembre del 2014

EL VIRUS DE HALLOWEEN

Alumnes de 4t de PDC
Sí, exactament! Ho heu llegit bé! EL VIRUS DE HALLOWEEN!
La carabassa deixa de ser aquests dies símbol de la confitura, el puré o pot ser, l'assignatura suspesa que tant ens fa patir. La carabassa “halloweenera”, protagonista absolut com mai. Més protagonista inclús que “Ruperta” l'arxiconeguda carabassa del programa televisiu “Un, dos, tres”, famós programa iniciat als 70, la mateixa dècada en que es comença a introduir aquesta imatge vinculada al Halloween i “roba protagonisme” a qualsevol altra “pobra, minsa i vulgar carabassa ”. Ja no ens interessa ni la confitura, ni el cabell d'àngel ni molt manco un rosari de carabassat (que com que no agrada els substituïm per dolços de plàstic “les xuxes”). Aquest símbol, d'una festa externa i que la majoria que ho celebren ho fan sense saber ni la seva procedència, ni el per què, ni d'on ve, ni on va, ni que suposa, ni que suposarà...
Com tampoc molts de nins mallorquins mai sabran el significat d'aquell rosari de carabassat amb les grosses patenes que els padrins joves regalaven als fillols per tots sants.
Per TOTS SANTS les nostres tradicions, les que eren nostres, a poc a poc, s'han vist arraconades per costums que ni son nostres ni tenen res a veure amb nosaltres. Però... son més “guais”? Seria aquesta la paraula? Deu ser així! Segurament deu ser molt més interessant...
Avui és molt “normal” veure petits i grans entusiasmats pels carrers corrent com a bojos: bruixetes, petits vampirs, mòmies, zombis de tota mena i tot tipus de personatges embetumats de sang, anant de casa en casa a dir: “truco o trato” perquè allò de “trick or treat” no els acaba de sortir. Pareix que “igual que el canvi climàtic provoca calor per Nadal, el carnaval s'ha traslladat a la tardor”...coses que passen!
No cercarem culpables: la televisió, les grans multinacionals, els virtuosos del màrqueting, les editorials, les tendes de xuxes, les tendes de disfresses (ja no interessen les princeses, els vestits regionals, les caputxetes i els tres porquets...).
Avui “no anam de cursilades”, ens agraden les emocions fortes! Sang i fetge per un tub, morts i morts vivents amb ulls arrabassats i forats mostrant les vèrtoles de qualsevol part del cos...
Però nosaltres també en tenim! Les nostres jaies i bruixes malvades, gegants, fades i altres personatges fantàstics de les rondalles, personatges bens propers. Personatges que si no mantenim vius podran caure a l'oblid.
S'ha convertit en un negoci? O s'ha convertit en una intenció política? O simplement no cal aixecar-ho de terra i no dir dois? Val més anar a comprar un vestidet tenebrós, fer una sessió espress de maquillatge monstruós i ser com tothom?
Per tots Sants i dia dels difunts: visites al cementeris en record dels nostres difunts? Panellets, rosaris i castanyades? Tu què trobes?

dilluns, 24 de novembre del 2014

A FAVOR O EN CONTRA DE L'AVORTAMENT PROVOCAT?

Han de tenir dret les dones a decidir si volen tenir un fill o no?
Caterina Vich Sagreras, 4C
L'avortament és la interrupció espontània o provocada de l'embaràs. Hi ha un gran dilema en la nostra societat, és just o injust que les dones es puguin sotmetre a un avortament provocat? Jo personalment pens que per una part és just, perquè ja que són les dones les que es sotmetran a l'avortament provocat, haurien de tenir el dret de decidir-ho per elles mateixes; però per una altra banda també podria ser injust per anar en contra dels drets del que més endavant seria una persona, i com deia Rawls, “una injustícia només és acceptable quan és l'única forma d'evitar una injustícia encara més gran”, i hi ha altres mètodes si no vols el fill després de l'embaràs, com l'adopció.
Abans no he aclarit molt bé si estava a favor o en contra de la llibertat per avortar, però crec que he arribat a la conclusió de que som més partidària del sí que del no, tot i mantenir certs dubtes.
Dos arguments lògics que justifiquin la meva opinió podrien ser: per una banda, basant-nos en el que deia Confuci “el que no desitgis per a tu, no ho facis a la resta d'homes”, pens que, si tu tenguessis un embaràs no desitjat, t'agradaria poder avortar o fer el que trobessis, no? Un altre argument que justifiqui la meva opinió podria basant-se amb el que deia Stuart Mill, “actua de tal manera que les teves accions no perjudiquin a ningú i beneficiïn al màxim nombre de persones possibles”, és a dir, si l'avortament es fa a les primeres setmanes d'embaraç, no pateix ni la mare ni el fetus, ja que aquest encara no s'ha acabat de formar i per tant no se'l pot considerar una autèntica persona humana, i es podria dir que no es perjudica a ningú.
Un contraargument podria ser el que formulen aquells que comparen la intervenció amb un assassinat, ja que li lleves la vida a una criatura que ells consideren ja plenament humana, i hi ha alternatives per després de l'embaràs si no vols al nadó, com l'adopció. Però en realitat els defensors de la lliure elecció de l'avortament repeteixen contínuament que el seu objectiu no és matar criatures, sinó evitar el naixement de nadons no desitjats que possiblement viuran en males condicions, i com ja he dit abans un fetus en els primers moments de formació no es pot considerar encara una persona humana, ni el seu avortament un assassinat.
I per a concloure, em remet a la meva opinió, jo crec que les dones han de tenir lliure elecció sobre aquest tema. Ja que no té sentit dur endavant un embaràs si aquest fill no es desitja, i menys si comporta tenir-lo en males condicions.

divendres, 21 de novembre del 2014

CAP A MONTI-SION A PEU!

Aina Mestre (1r C) i Margalida Lliteras (1r A)
Dimecres dia 29 d'octubre, tots els alumnes de 1r d'ESO anàrem d'excursió a Monti-sion, pel camí de Banyeres, acompanyats per professors dels departaments de ciències naturals i educació física i pels tutors. 
El motiu de l'excursió va ser per diferents motius: entre els quals, el treball que el departament de ciències naturals manà a fer als alumnes sobre plantes silvestres. Pel camí, havíem de fotografiar cinc plantes silvestres. L'altre motiu era observar com estam físicament.
Va fer bastant calor, i això que estam a la tardor. Quan arribàrem a dalt del Puig, ens aturàrem a berenar. Després entràrem a dins el Santuari a observar una mica el monument. Finalment tornàrem a l'institut, on vam arribar a les 14.00 hores. Va ser una experiència molt divertida perquè no vàrem fer feina de teoria i vàrem estar a l'aire lliure.

dilluns, 17 de novembre del 2014

TRANSPORT PÚBLIC O PRIVAT?

Francina Massanet, 4C
El tema del transport, durant molts d'anys ha originat polèmica i s'han duit a terme diferents conferències i debats per parlar-ne. Personalment, consider que es millor utilitzar el transport públic com el metro o l'autobús enfront a la disposició d'automòbil propi.
A la majoria de treballadors i estudiants se'ns atribueix un horari els cinc dies de la setmana i per això, si no es disposa d'un sistema eficient de transport públic per al possible desplaçament al nostre lloc de feina o estudi, difícilment no es produiran els embossos de tràfic i una major contaminació atmosfèrica. És més, segons Robin Windof, és de savis mantenir l'equilibri del nostre planeta i utilitzar els sistemes disponibles sempre que sigui convenient per controlar la sostenibilitat del medi ambient. També cal afegir que segons Kant, hem d'actuar de tal manera que el nostre comportament pugui servir en tot moment d'exemple universal de bona conducta i que segons Stuart Mill una cosa es bona quan no perjudica a ningú i beneficia molta gent; per tant, utilitzant el transport públic convidam a més gent a fer-ho i així, entre tots aconseguirem un medi menys contaminat, entre d'altres factors que beneficien a la totalitat de la societat.
Una altra part de la població, la que té l'avantatge de no haver de recórrer a un medi de transport públic per arribar a la feina, diu que la utilització del cotxe li proporciona comoditat i flexibilitat. En relació a això podem dir que el transport públic presenta alguns desavantatges ja que no sempre està disponible a l'hora desitjada i perquè a vegades s'acumulen retards. És més, no tots els municipis disposen d'unes combinacions horàries freqüents, cosa que va en perjudici dels seus usuaris. Tot i això, el transport públic segueix tenint més avantatges ja que no hem de preocupar-mos del simple fet d'aparcar, entre moltes d'altres coses. 
Tot això i més ens porta a la conclusió de que cada individu ha d'examinar les seves circumstàncies, recursos i conveniències amb la finalitat de conservar el nostre ambient i evitar problemes vials, i fer  ús d'ambdós tipus de transports, segons li convengui en cada moment, però prioritzant sempre que es pugui el transport públic.

divendres, 14 de novembre del 2014

LA LLEGENDA DEL CASTELL DE FES

Aquesta és una de les portes d'accés a la medina medieval de la ciutat marroquina de Fes, on s'ambienta aquesta llegenda.

Mourad Ben Yaagoub, 2n ESO D
La llegenda conta que una família marroquí se'n va anar a passar l'estiu en un castell. Aquell castell era molt gran i es situava a devora la ciutat de Fes. Aquella família va deixar les maletes al castell i, tot seguit, va sortir a fer una visita a l'edifici. El castell era molt gran: varen veure les habitacions, els banys, la cuina...
Els nins tenien molta de por perquè en les habitacions no hi havia llum, tot estava fosc. Després de visitar l'edifici, la família va decidir anar a fer una volta pel camp. Varen veure moltes coses boniques, animals, plantes i arbres. Es varen aturar a berenar, després, com que ja es feia fosc, varen tornar al castell. Varen sopar contant històries de por, els nins es divertien. I se'n varen anar a dormir. Quan tots estaven dormits varen escoltar un renou que deia “ aaauuuhhh!, aaauuuhhh!”. Tota la família es va despertar tremolant de por, varen sortir del castell per veure el que passava. De sobte, va sortir un ca amb els ulls vermells. La família estava aterrada! El ca els volia menjar perquè tenia molta gana. Un dels veïnats del castell va sentir els crits d'auxili de la família. Va agafar una llanterna i va anar cap allà. Quan va arribar, va veure el ca amb els ulls vermells que es volia menjar la família; va agafar una pedra i, caminant a poc a poc i sense fer soroll, es va atracar a la bèstia fins que li va pegar al cap i el va matar.
La família tenia molta por. El veïnat va agafar el cotxe de la família i se'n varen anar cap a casa seva. El veïnat els va contar que en aquell castell hi havia un ca, al qual va mossegar un llop, així el ca es va convertir en un ca dolent. La gent que vivia en aquell castell va anar morint, un darrere l'altre, fins que no va quedar ningú. És per això que es diu el castell del ca dolent.
La llegenda me la va contar el meu pare fa molt de temps.

dimecres, 12 de novembre del 2014

L'IES PORRERES RECUPERA ELS FOGUERONS DE SANTA CATALINA

Aquest curs el fogueró pro-viatge d'estudis de l'IES ha canviat de dates, passa de sant Antoni a santa Catalina
Redacció
Enguany l'institut ha decidit recuperar per al seu fogueró pro-viatge d'estudis una festa que tenia certa tradició a la comarca, però que en els darrers anys s'havia anat perdent, santa Catalina. Antigament molts pobles de Mallorca celebraven aquesta festivitat encenguent foguerons a la vigília, entorn als quals la gent es reunia per torrar els embotits acabats d'elaborar a les matances, beure vi novell, ballar i cantar. Actualment aquesta tradició encara es conserva en alguns llocs, destacant el cas de Bunyola, on coincideix amb la seva fira. 
És aquesta la tradició que des de la comissió d'extraescolars s'ha proposat recuperar, substituint el fogueró pro-viatge d'estudis de sant Antoni organitzat en els últims cursos. 
Aquesta substitució ve motivada pel fet que ja hi ha altres foguerons de sant Antoni amb més tradició al poble i ni l'afluència de públic ni la recaptació eren les desitjades. A més es podia mal interpretar que el fogueró de l'institut intentava fer la competència a aquests altres foguerons. Per això es va decidir recuperar una tradició perduda per mantenir el fogueró però en unes altres dates.
Per tant, el proper 28 de novembre, a les 20:30 es posarà en marxa aquesta nova proposta que esperem que tingui molt d'èxit i es consolidi en el nostre calendari de festes de centre amb "les verges", "sant Antoni" o "sant Jordi". Com ja hem dit es farà una torrada pro-viatge d'estudis, els beneficis de la qual serviran per finançar el viatge dels alumnes de 4t a Londres. Els alumnes de 4t venen aquests dies tiquets de 3 € que donen dret a pa, llom, llonganissa i botifarró, tot i que també es poden adquirir a la consergeria del centre. Col·laboren en l'acte l'empresa "Agromart" i els ajuntaments de Porreres, Vilafranca i Montuïri. Serà una bona oportunitat de tota la comunitat educativa per trobar-se, passar-ho bé i ajudar als alumnes del darrer curs en el seu viatge de comiat.

divendres, 7 de novembre del 2014

RAMON LLULL, PERSONATGE DEL CURS 2013-14

Escultura de Llull a l'esglèsia de Sant Miquel de Ciutat
Margalida Sampol/CNL
En motiu del 700 aniversari de la mort de Ramon Llull, hem triat l'autor com a personatge del curs 2013-2014.
Des de la CNL anirem fent propostes d'activitats per dur a terme des de diferents assignatures i animam els diferents departaments a difondre la figura del beat. Per exemple els alumnes de 4t d'educació eticocívica analitzaran la filosofia i l'ètica de Ramon Llull a partir la lectura i comentari de fragments de les seves obres literàries. A l'àrea de religió es treballarà el personatge en la seva vessant religiosa: misticisme, afany missioner, ... Des de ciències socials a 2n també es treballarà el personatge a partir de la seva relació amb aspectes de la història medieval (les croades, la reconquesta i la relació islam-cristiandat, el regne de Mallorca, els ordres mendicants, les escoles i universitats medievals, l'art gòtic, manuscrits i miniatures ...) i a 3r es seguiran les rutes dels seus viatges. A tecnologia s'aprofundirà en la relació de Llull amb el desenvolupament de l'informàtica. Altres departaments estan preparant activitats que relacionin Llull amb el contingut de la seva matèria.
Com a activitat de centre, els alumnes de 3r d'ESO faran una sortida a Randa, lloc emblemàtic estretament relacionat amb la vida i obra de Ramon Llull.
Així mateix està previst que els alumnes de 3r i 4t d'ESO assisteixin a la representació teatral Il·lumina que fa un recorregut per la història de la literatura medieval i per tant la figura de Ramon Llull hi és present.
L'acte culminant per homenejar el personatge és la diada de Sant Jordi. Està previst que el departament de Plàstica confeccioni un Pòster amb la imatge de Llull que es penjarà a la façana de l'institut i que els departaments que vulguin puguin mostrar a través dels alumnes les activitats que s'han fet sobre Llull.
Des de l'assignatura de català confeccionarem un calendari poètic basat en l'obra de l'autor.


divendres, 24 d’octubre del 2014

LES VERGES 2014

El repartiment dels bunyols comanats anava un poc endarrerit i alguns alumnes i professors han hagut d'esperar fins als darrers minuts de l'esplai per aconseguir la seva bossa de bunyols.
Redacció
Avui, divendres 24 d'octubre, l'IES Porreres ha tornat a celebrat la festa de les verges després de dos cursos sense fer-ho. Recordem que aquesta festa s'havia hagut de suprimir de la programació del centre per la manca del temps necessari per que els tutors i els membres de la coordinació d'extraescolars poguessin preparar-la a causa dels retalls. 
Les bunyoleres d'enguany: ties i padrines dels estudiants
A l'hora de l'esplai els alumnes de 4t d'ESO han posat a la venda els bunyols que han elaborat les bunyoleres (padrines, ties i altres familiars dels estudiants de 4t). També han repartit els paquets de bunyols que s'havien pogut comanar al llarg de la setmana: uns noranta bosses d'un euro (tres unitats) i seixanta de tres euros (deu unitats), en total uns mil bunyols. Aquesta quantitat ha estat sensiblement inferior a la de la darrera edició d'aquesta festa, la de 2011, quan se'n van vendre poc més de dos mil. La recaptació per al viatge d'estudis ha estat d'uns dos-cents setanta euros, als quals s'hi ha d'afegir encara el que no estava comanat i s'hagi venut avui.

divendres, 17 d’octubre del 2014

LA FESTA DE LES VERGES TORNA A L'IES PORRERES

Els bunyols, protagonistes de la festa
Redacció
El proper dia 24 d'octubre tornarà després d'un parell d'anys d'absència la festa de "les Verges" a l'IES Porreres. Com es feia cada any els alumnes de 4t d'ESO amb l'ajuda de la Comissió d'Extraescolars i dels seus tutors organitzaran una paradeta de venda de bunyols en temps d'esplai. La finalitat és doble, conèixer una tradició popular mallorquina com és la de "les Verges" i aconseguir diners per al viatge d'estudis de 4t.
Els alumnes de 4t els dies 20, 21 i 22 duran a terme la venda anticipada de tiquets de tres i deu bunyols per 1€ i 3€ respectivament. Es tracta de fer una previsió dels bunyols que caldrà cuinar pel dia 24, de tal manera que no sobri ni manqui res.
També es recuperarà la tradició de les "bunyoleres", padrines, ties i altres familiars dels alumnes de 4t, que de bon dematí compareixien a l'institut per elaborar els bunyols in situ.
Ja ho sabeu, tothom a comprar bunyols: cuidareu el vostre estómac i paladar amb menjar casolà, fareu país i ajudareu als alumnes a finançar el seu viatge!

 

dimecres, 15 d’octubre del 2014

DILLUNS QUE VE COMENÇA EL CONCURS "EL GRUP MÉS ECOLÒGIC"

Redacció/Margalida Adrover/CMA
Des de la CMA (comissió de medi ambient) ens han fet saber que dilluns que ve, dia 20 d'octubre, començarà una nova edició de prestigiós concurs "el grup més ecològic". Aquest concurs es fa perquè l'IES Porreres contribueixi en la sostenibilitat del medi ambient a nivell de recursos (paper, energia, metalls...) i residus, fomentant hàbits relacionats amb la sostenibilitat ambiental entre els alumnes. Hi participen els 19 grups-classe de l’IES Porreres i es desenvoluparà al llarg de tot el curs. Hi haurà 2 voltes:
  • Primera volta: de dia 20 d'octubre a dia 6 de febrer. 
  • Segona volta: de dia 9 de febrer a dia 22 de maig.
Quin grup guanyarà el concurs? El grup que aconsegueixi més punts.
  • El CAMPIÓ 1a VOLTA serà qui obtengui més punts a la primera volta. 
  • El CAMPIÓ 2a VOLTA serà qui obtengui més punts durant la segona volta.  
  • El GRUP MÉS ECOLÒGIC DEL CURS 2014-2015: serà el grup que obtengui més punts sumant les dues voltes. 
 Què s’ha de fer per obtenir punts? Es valoraran els apartats següents:
1.- Fer classe amb llum natural (obrir les persianes a primera hora) sempre que sigui possible.
2.- Fer un bon ús de les papereres de les aules, reciclar correctament i conservar els cartells.
3.- Buidar les papereres de les aules un o dos pics per setmana.
4.- Fer un bon ús de les papereres del pati i reciclar correctament.
5.- Mantenir la neteja del trespol i les taules.
6.- Mantenir l'aula amb bones condicions (parets, radiadors, tauler, taules ordenades).
7.- Aportar iniciatives pel grup-classe (Ecoextres). Punts extres.
8.- Participar en les activitats proposades per la comissió de medi ambient (tallers de Nadal...)
  Qui és el jurat del concurs?
  • Els professors de la CMA s'encarreguen de supervisar l’estat de les aules i de valorar el grup-aula amb la puntuació pertinent.
  • Tots els professors de l'IES Porreres s'encarreguen de supervisar l’ús de les papereres del pati i les aules específiques. En el cas que un alumne no compleixi correctament les normes, els professors prendran nota del nom i del grup-aula al qual pertany l’alumne/a i ho anotarà a la graella que hi haurà al tauler de medi ambient (zona departaments) o a consergeria.
  • Els ALUMNES COORDINADORS AMBIENTALS s'encarreguen de supervisar l'ús de les papereres de la seva aula i animar el seu grup a aportar iniciatives.
Quan es fan les “inspeccions” a les aules? Les “inspeccions” es faran per sorpresa, un pic per setmana.
Com podem estar informats dels resultats? El dilluns de cada setmana es publicarà la puntuació de tots els grups-aula a la pantalla situada a consergeria. També es publicarà al bloc de la comissió de Medi Ambient i es penjarà un símbol verd sobre la porta del grup que va guanyant i un de vermell sobre la porta del grup que va perdent.
I, els que van darrers ... han de tirar la tovallola? NO!! Perquè després de cada volta els marcadors es tornaran a posar a zero per a la volta següent.
Quins seran els premis? Hi haurà 3 premis pel grup guanyador: el premi pel CAMPIÓ DE LA PRIMERA VOLTA, pel CAMPIÓ DE LA SEGONA VOLTA i pel GRUP MÉS ECOLÒGIC 2014-2015 que consistiran en ???? Els grups que quedin en darrera posició també rebran el seu “PREMI”: Neteja del centre.



dimarts, 14 d’octubre del 2014

L'IES PORRERES DESPRÉS DEL TIL

El TIL ha estat un naufragi polític i educatiu de proporcions històriques
Redacció
Les contundents sentències i interlocutòries del TSJIB contra el TIL, han suposat que aquest passi definitivament a la història al nostre centre. Segons els jutges només serien vàlids aquells projectes lingüístics basats en el TIL aprovats abans del 24 de setembre, tot i que res impedeix als centres canviar-los o tornar al model anterior.
En el nostre cas com que l'únic dels projectes lingüístics PTIL aprovat pel centre fa dos cursos (emparant-se en el posteriorment derogat article 20 del decret del TIL), no fou acceptat per inspecció i els posteriors no foren aprovats pel consell escolar o pel claustre, l'únic projecte ara mateix en vigor és l'aprovat el curs 2010-2011, basat en el Decret de Mínims i que estableix que totes les matèries no lingüístiques s'han de fer en català. 
Les autoritats educatives reconeixen en privat (però no en públic) el naufragi del seu projecte estrella i, de fet, en la reunió que la nova consellera, Núria Riera i el nou home fort de la conselleria, Miquel Deyá, convocaren a Ciutat amb la batlesa de Porreres, els directors dels centres del municipi i els representants de les APIMA d'aquests, només es van demanar als directius que per responsabilitat fessin com a mínim una assignatura en castellà i que aprofitassin el material adquirit en castellà i anglès pels pares i personal habilitat per fer classes en anglès enviat als centres.
Però al nostre centre, precisament per responsabilitat, el que s'ha decidit és recuperar l'única normativa legalment aprovada, cosa que dona seguretat jurídica i evita un allau de possibles reclamacions i recursos d'alçada a final de curs.
Ara l'institut podrà començar a potenciar l'anglès d'una forma seriosa
El canvi ha estat molt senzill perquè segons el PTIL no aprovat pel claustre però que fins ara la conselleria ens obligava a aplicar, la immensa majoria de matèries no lingüístiques que no s'impartien en anglès s'havien de fer de forma bilingüe, seguint una distribució de temes en català i castellà, però com que la majoria de temes es feien en català tots els llibres de text es van sol·licitar en la nostra llengua.  Només hi havia una matèria a 1r d'ESO que es fes íntegrament en castellà i en aquest cas si que els alumnes havien comprat un material en castellà. Però ara res impedeix ja parlar o explicar als alumnes en català i seguir usant el dossier en castellà, tal com es feia a la part forana als anys 70 i 80.
En quant a l'anglès, i per a alivi dels alumnes, una de les matèries que segons aquest PTIL s'hi havia d'impartir a segon d'ESO ja s'ha començat a fer en català perquè com que els alumnes no tenien llibre de text i es repartien fotocòpies en anglès a cada sessió ha estat possible fer el canvi; després de l'avaluació inicial el departament responsable preveia percentatges de suspesos d'entre el 90 i el 80 % si es seguia impartint en anglès.
Caldrà, però introduir algunes modificacions en el projecte lingüístic per perjudicar el menys possible a pares i alumnes i superar la caòtica situació creada per les autoritats educatives. Segurament s'introduirà un annex al projecte lingüístic amb disposicions transitòries que permetin aquest curs usar el material (dossiers per exemple) fet en castellà i anglès comprat pels alumnes per impartir dues matèries a 1r d'ESO. 
També es possible que es planifiquin un seguit d'actuacions per per potenciar l'aprenentatge de l'anglés al nostre institut, com la introducció de l'exitós sistema de les seccions europees que el TIL havia arraconat, o que algunes optatives lingüístiques es puguin fer en anglès (impartides per professors d'anglès) en el proper curs. Igualment es possible que alguna d'aquestes optatives de caràcter lingüístic (teatre, processos) es pugui fer en castellà en altres nivells, impartides per professors d'aquest departament. En tots els casos l'ensenyament es deixaria en mans dels autèntics professionals en la matèria, els professors de llengües o de personal suficientment preparat amb el nivell C1 o C2 de l'escola d'idiomes.

divendres, 12 de setembre del 2014

ALUMNES EN DEFENSA DE L'EDUCACIÓ PÚBLICA DE QUALITAT I EN CATALÀ: LA NOSTRA OPINIÓ TAMBÉ COMPTA!

Text llegit a la festa de final de curs de l'IES Porreres en suport dels docents:

Maria Rosa Andreu, Caterina Andreu, Sebastià Nicolau i Marga Galmés

Bon vespre a tots. Som estudiants de tercer d'ESO i volem que se'ns senti la nostra veu. Volem explicar com ha estat aquest any la nostra vivència a l'institut IES Porreres.

Vàrem començar el curs amb una vaga indefinida dels docents, que lluitaven en contra d'una nova llei aprovada contra la voluntat dels centres, el TIL. La vaga pels estudiants es va viure de maneres diferents: n'hi havia que pensaven que la vaga era l'excusa perfecta per no fer classe, altres que creien que la lluita dels docents no els afectava i que volien iniciar les classes amb normalitat i llavors els que confiaven amb la decisió dels docents i creien que l'aplicació del TIL era un error i que l'havíem de combatre conjuntament, tota la comunitat educativa. Així doncs, durant tres setmanes de vaga necessària els estudiants estàvem al pati, sense poder fer la majoria de les classes. Però els mestres, protestaven als carrers sense cap sou, per tots nosaltres, per la nostra educació. Per una educació pública, de qualitat i en català.

Durant tot el curs hem notat com els professors es sentien cohesionats i assustats per les mesures repressives i abusives del govern Bauzá. Així, vàrem haver de veure com els professors retiraven tots els símbols que representen la nostra identitat, en contra de la seva voluntat. Des de l'aplicació de la llei de símbols, ja no hi podia haver cap senyera, ni cap llaç. Es tractava un altre cop de reprimir les nostres idees i perdre la nostra llibertat d'expressió.

Nosaltres hem volgut explicar tot això perquè volem donar suport a tots els professors que han lluitat pels nostres estudis. Perquè moltes vegades ens hem sentit impotents, ja que només podíem anar a les manifestacions i donar-los les gràcies per tot el que han fet per nosaltres i no donar-se mai per vençuts. Després, creim que és necessari donar-li les gràcies a un mestre que encara que no sigui d'aquest institut ha fet molt per l'educació. Esteim parlant de Jaume Sastre, que ha arriscat la seva vida per tots nosaltres. La seva crida ha traspassat fronteres però només ha arribat a les orelles d'aquells que ho han volgut escoltar.

Per últim, volem dir que aquesta lluita no ha estat per no-res. Ens ha obert els ulls, ha fomentat el nostre esperit crític. Ens ha fet veure que si ens unim, podem aconseguir els nostres objectius. Ens ha fet lluitar per la llengua dels nostres padrins. I sobretot, ens ha ensenyat a perseguir els nostres ideals i mai no deixar que ningú posi preu als nostres valors. Ens ha ensenyat a estar més informats de tot el que ens passa, ésser més actius, més participatius, i per tant, més persones.
 

DOLÇA PRIMAVERA (PREMI SANT JORDI 2014 DE POESIA DE SEGON CICLE)


DOLÇA PRIMAVERA


Els camps comencen a ser florits,
els ocells ja canten al so de la melodia,
i els pagesos comencen a estar afligits,
d'estar treballant nit i dia.


Dolça primavera,
cada any plena de colors,
no hi ha cap manera,
de poder guardar els teus sabors?


El que molta gent diu,
la primavera la sang altera,
però millor que estigui cop piu,
i es tranquil·litzi d'alguna manera.


Quina estació més bonica,
tranquil·la i encantadora,
amb emocions la més rica,
i el qui no la té l'enyora.


Potser no siguis perfecte,
potser tenguis defectes,
però el més correcte,
és corregir els desperfectes.


Sigues sempre com ets,
cada any vine al teu moment,
a l'abril si no hi ets,
no hi haurà ningú content.


Agafa tot el que he dit,
i fes-ne un bullit,
que estigui ben farcit,
i ben segur serà exquisit.


T'esperaré l'any que ve,
amb el sentit ben obert,
i et puc dir ben cert,
que escoltar-te jo sabré.

Francina Massanet Miralles

VAIG SOMIAR (PREMI SANT JORDI 2014 DE POESIA DE PRIMER CICLE D'ESO)

VAIG SOMIAR

Vaig somiar, un món allà on no ens havíem d'amagar,
érem lliures, érem reals, robàvem temps al temps,
no havíem de canviar.

Dolces albes ataronjades amb uns llavis a la meva orella,
xiuxiuejant, una paraula que em fa gran, que sé que tu i jo,
serem un per sempre, un etern, serem infinits.

Arriba la nit, estrellada de somnis,
dos cossos despulls a la claror de la lluna,
hem despert damunt el teu pit, et veig la cara,
i el meu cor s'encén, ets la dolçor,
ets una petita però gran part de la meva vida.

Et despertes, em qued entronitzada, mentre ens miram fixament,
em passen mil coses pel cap, em treus un somriure d'orella a orella,
i és que simplement és el més simple del món, estimar-te.

Maria Sansó




divendres, 27 de juny del 2014

EL FOC ADORMIT (PREMI MILLOR NARRACIÓ DE SEGON CICLE AL CONCURS LITERARI SANT JORDI 2014)

Joan Nicolau
Arrib rient a ca meva, no hi ha ningú son les dues des dematí, me mir al mirall i me’n vaig a dormir. Dormint tenc calor. Somio que tot sa crema. Foc a la casa. Me despert i… el foc no és real.


Allà si va ser real. Ells no ho oblidaran i nosaltres tampoc.

dijous, 26 de juny del 2014

CLAUSTROFÒBIA (PREMI MILLOR NARRACIÓ DE PRIMER CICLE CONCURS SANT JORDI 2014)

Gabriel Rosselló
Vaig obrir els ulls lentament. Estava despert, però no completament conscient. Em va costar obrir-los del tot. Una estranya llum fluorescent em cegava. No podia moure el meu cos. Era com si encara estès adormit, i això era el que m'agradava pensar. Podia moure vagament alguna part del cos. Els meus ulls eren capaços de mirar al meu voltant, tot i la llum que tenia al davant. Estava ajagut al damunt d'alguna cosa dura i freda. Mirés on mirés tan sols hi havia parets. Quatre grans parets grises.

Cada cop que en mirava una sentia que estava més aprop de mi. On era?, què estava passant? En aquells moments jo no ho sabia, però la raó que m'havia duit fins aquell lloc estrany era més llunyana del que em pensava. Jo abans era algú. La gent em respectava. Antany les coses eren fàcils. Només m'havia de preocupar de les meves riqueses. Potser hi tenia alguna cosa a veure. No sabia perquè estava allà, ni tampoc sabia si algú m'hi havia duit o hi havia anat jo. L'últim que recordo d'abans de despertar és que anava a dormir a la vesprada.

Aquell vespre vaig apagar els llums de la meva habitació i em vaig dirigir lentament cap al meu llit, cansat. Era tard. Després d'això, només sé que vaig despertar així. Podia començar a moure els dits de les mans. Llavors, el llum que penjava del sostre va començar a fer algunes espurnes. Si hagués estat en condicions de fer-ho, el més segur hauria estat que m'hagués aixecat. Però en aquell moments la sang no m'arribava del tot als peus.

Una ombra estranya va aparèixer. Es va posar al davant del llum, il·luminant-me amb el contorn del fluorescent. La llum només em deixava veure la seva silueta negra mirant-me. Era, sens dubte, un home. La seva altura era considerable. La meva prepotència em dugué a pensar erròniament que era l'enveja d'algú que no tenia tanta bonança com jo. L'home, doncs, va allargar el seu braç dret i va posar la seva mà al damunt del meu cap. La textura em feia imaginar que duia una espècie de guant.

Am la mà esquerra va agafar un pot que duia a una butxaca. L'obrí. Dintre hi havia una cosa petita, semblant a una pastilla, si és que no ho era. M'obrí la boca. Em va fer empassar aquella espècie de càpsula. Vaig notar com em tornava a venir el son. L'home va marxar i jo em vaig quedar allà, adormit.
Temps després, no sabria dir si molt o poc, vaig despertar. Estava sol, a la mateixa sala. Una cosa havia canviat, però. Ara podia moure el meu cos perfectament. Em vaig aixecar per observar subtilment l'habitació. El fluorescent estava penjant de dos cables. El sostre gris estava fet segurament de ciment, i ja se li notaven molt els cruis que tenia al costat del llum. L'habitació era quadrada. No era molt grossa. Totes les parets eren llises, d'un gris obscur. Al centre hi havia una pedra quadrada en la que jo havia estat ajagut. Feia fred, molt de fred. El vent era inexistent.

En una de les parets s'hi veia una taca negra, com de sang. Just al costat hi havia una porta de metall, oxidada. M'hi vaig dirigir. La vaig intentar obrir, però estava tancada. Em sentia estrany. El fluorescent emetia sons una mica peculiars, com els de mil mosques volant juntes.

Sentia por, ansietat. Estava neguitós. Les mans i el front em suaven. Em costava respirar. Sentia que l'aire se m'acabava. Notava com els meus pulmons es quedaven secs. M'intentava conscienciar de que només era un somni, però no era capaç de trobar aquesta raó dintre meu. Els ulls em tornaven grans. A cada instant pensava que acabarien sortint-me del cap.

La meva boca estava deshidratada. L'ansietat era cada cop més forta. No tenia temps. Em vaig posar a cridar com un boig. Vaig intentar inútilment obrir la porta a cops. El cansament em va fer caure de nou a terra. Un soroll agut em ressonava dintre les orelles. Em vaig aixecar com vaig poder. No havia fet cap esforç important, però em sentia cansat.

Em vaig seure al damunt de la pedra. Vaig estirar-me el coll de la camisa. Feia molta calor, però a la vegada feia fred. No sabia que estava passant. Qui era aquell home d'abans? Potser la curiositat m'hauria salvat del meu destí, potser no. L'únic que m'importava en aquells moments era sortir d'allà. Aquella habitació tenia alguna cosa que em feia sentir petit.

Es van taponar les meves orelles. No podia sentir res. Dins la boca hi tenia un estrany regust de sang. Notava una peculiar olor a mort. Sentia com si un munt de formigues em caminessin per sobre la pell. La meva vista s'estava tornant borrosa.

Va ser en aquell precís moment quant la porta es va obrir. Era aquell mateix home. No el vaig poder acabar de distingir. Tenia els ulls cansats. Probablement va ser per això, però vaig notar com el llum es tornava obscur fins que es va apagar del tot. Curiosament, encara podia veure aquell home. Podia observar la seva silueta obscura, enrevoltada d'una llum blanca que cobria ara tot el meu voltant.

Ell no es movia. Simplement em mirava amb els seus ulls negres. No ho podia saber mai, però això m'ho vaig imaginar. Llavors em va estendre la seva mà. La figura de l'home es convertí en una bolla negra. Es va fer cada cop més petita, no perquè desaparegués, sinó perquè es feia enfora. Era una sensació diferent a qualsevol altra, com de llibertat.

No em vaig demanar que era aquella bolla, quin significat tenia per a mi, on havia anat. No, res d'això. Simplement em vaig quedar allà, dret dansant amb la mort que m'havia atrapat. Segurament en els meus darrers instants m'havia tornat boig, però amb la bogeria vaig poder veure-ho tot amb més claredat. La llum blanca del meu voltant m'abraçava com el calor d'un dia càlid.

Ja no recordava res del meu passat. Estava lliure en el meu propi món, sense tenir consciència del present del meu cos encara fermat a la terra, estès sobre aquell llit de pedra, esperant a que es podrissin les seves cendres. La meva necessitat passada de poder era ara una simple molèstia en la meva mort que, irònicament, era l'únic al que podia anomenar vida.

Els meus ulls quedaren per sempre mirant al mateix lloc, sense canviar de direcció. Ningú mai va entrar en aquella sala obscura després de jo mateix. Aquella habitació petita i estreta s'havia convertit amb la meva tomba, en el meu altar, en el meu bressol per poder descansar de la vida. La llum se m'apagava.

diumenge, 18 de maig del 2014

EL PREGONER; UN OFICI DESAPAREGUT

Maria Rosselló Gelabert (4tB)
L'0fici de pregoner em resulta interessant i alhora bastant desconegut ja que quan jo vaig néixer ja havia desaparegut.
L'origen del pregoner es situa als anys de l'Imperi Romà, i durant segles fou el mitjà de comunicació i publicitat més eficient. El pregoner, era l'encarregat de fer sonar una corneta, i d'aquesta manera, reunia tots els habitants del poble per poder comunicar notícies importants vingudes d'altres ciutats, o esdeveniments extraordinaris del poble. Majoritàriament, als pobles de l'Estat espanyol, els pregoners utilitzaven una corneta per poder reunir els habitants, tot i que no sempre fou així.
A Mallorca, els pregoners feien servir un tambor per poder comunicar les notícies, i a Anglaterra, una campaneta.
Per tal de reunir més informació sobre la figura del pregoner, vaig realitzar una entrevista a la meva padrina Maria Nicolau Barceló. Gràcies a la conversa amb la meva padrina puc dir que el darrer pregoner que exercí aquesta professió al meu poble, Vilafranca de Bonany, fou Tomeu Mascaró, de mal nom Tomeu Calot cap a l'any 1959. S'ha de dir que a Vilafranca i a Mallorca en general el pregoner era conegut com el saig.
Aquesta professió, no era hereditària i s'exercia durant tota la vida. Els sous dels pregoners eren molt baixos. El pregoner, anava vestit amb un vestit de nit verd i sempre duia un tambor, tot i que quan havia d'anunciar les festes o alguna alegria ho feia mitjançant una corneta. L'horari del pregoner era sempre entrada de fosca, a l'hivern més prest i a l'estiu més tard. El pregoner també anunciava els objectes perduts per les cantonades. Sempre s'expressava en mallorquí, tant si la notícia venia de Palma o per ordre del senyor Batle.
Alguns municipis del País Valencià encara conserven els pregoners
Per acabar, la meva padrina es mostrà partidària de recuperar aquest ofici a Vilafranca i arreu dels pobles de Mallorca ja que així no haurien d'anar a la Sala (l'ajuntament) per informar-nos sobre els nous esdeveniments del poble.
El pregoner fou reemplaçat per la ràdio i la televisió, evidentment són uns mitjans molt entretinguts i divertits, però amb el pas del temps les noves tecnologies ens fan perdre certa qualitat i empobreixen la nostra cultura. L'acció directa del pregoner difícilment pot ser substituïda per la tecnologia.

dimecres, 14 de maig del 2014

ELS ALUMNES DE L'IES PORRERES PARTICIPEN A LES PROVES CANGUR

Aquesta va ser la nombrosa representació de lIES Porreres a les proves cangur
Mayra Macias
La Prova Cangur, que és internacional, consisteix en un test de 30 preguntes matemàtiques, en que les 10 primeres valen 3 punts i les 10 darreres 5 punts. I els errors descompten!
Dels 4 nivells que hi ha (3r, 4t d'ESO i 1r i 2n de batxiller), l'IES Porreres només participam en els 2 primers, és clar.
Nosaltres vam anar, com cada any, a la seu de Manacor on vam ser 600 alumnes! Tots asseguts en files i files de cadires i amb els papers damunt una post perquè si no no hi ha manera de reunir tanta gent per fer un examen (al Palma Arena es van reunir 2300 alumnes!!!).
 Després de la prova i de 15 minuts per berenar, l'organització prepara una gimcana i així s'aprofita millor el matí i el trasllat a Manacor.
Sembla que la gimcana és el que més agrada als alumnes perquè pensen problemes i pinten un mural (mirau la foto; què guapo ens va quedar!) en grup.
Segur que també us interessa saber els millors classificats en la prova i l'institut guanyador de la gimcana.
La Prova Cangur té un premi per cada un dels 10 primers classificats de tots els concursants i de cada nivell que es presenten a les Illes Balears. No hi ha hagut cap alumne de Porreres entre aquests 10 primers però els millors classificats de nivell 1, n'Amador Jaume de 3er A i en Sebastià Nicolau de 3er C han quedat amb 107 i 107,5 punts respectivament molt aprop del 10è classificat que va tenir 113 punts. De nivell 2, el millor classificat ha estat en Javier Rabanal de 4t C.
En quant a la gimcana el centre guanyador ha estat l'IES Felanitx però l'IES Porreres va fer molt bon paper i, a més, l'organització ens va felicitar per l'actitud i la col·laboració en la recollida del pavelló al final del dematí. Gràcies a tots!
Enhorabona a tots per participar!! I ànims a tots els alumnes de l'institut per participar l'any que ve i passar un bon dematí pensant problemes i en companyia dels vostres amics.
Per a més informació podeu visitar la pàgina www.cangur.org
Jaume Servera, 3r ESO-A
En un càlid i agradable matí,  ens infiltrarem   a l’interior del pavelló Guillem Timoner on el passat vint de març, alumnes de tercer i  quart d’ESO i primer i segon de  batxiller es concentraren en motiu de la cridada un cop més, d’una de les proves matemàtiques més importants on els al·lots i al·lotes de diversos centres escolars tingueren la gran oportunitat de posar en pràctica el seu nivell de l’assignatura, i al mateix temps de passar un bon matí rodejat de companys.
Aquests controls són anomenats Proves Cangur i pertanyen  a l’àmbit matemàtic. Consten de trenta preguntes, deu de tres punts, deu de quatre punts i finalment deu més de cinc punts. També, el sistema de puntuació és diferent a un examen normal, ja que cada pregunta fallada es resta d’una encertada. 
El pavelló Guillem timoner no fou l’únic que acollí aquestes proves, sinó altres pobles com ara Inca o les instal·lacions del Palma Arena també estaren implicades.
Els nostres representants únicament foren alumnes de tercer i quart d’ESO, ja que com sabeu, les instal·lacions de l’IES Porreres no gaudeixen de batxiller.